Aquesta anyada hem fet 3 vinificacions, a les tradicionals vinificacions del claret i el negre de sirà, enguany hi hem afegit una tercera vinificació de raïm autòcton, la gran majoria mantonegro amb un poc de callet i un poc de fogoneu francès.
Fogoneu francès |
Callet |
Mantonegro |
Vam vermar dia 20 de setembre, el raim era de poca coloració, molts de color rosat i fins i tot blanc, com es sabut la mantonegro té aquesta característica, fins i tot pot ser que hi hagi algun cep de cabellis.
Aquesta anyada marcada pel Covid-19, com podeu veure vam haver de vermar amb mascareta.
Vam vermar uns 200 quilograms de raïm, varietats autòctones mallorquines, un 90% mantonegro i la resta callet i fogoneu francès. Em feia il·lusió per allò del romanticisme del que és propi.
Raïm de maduració molt irregular, la varietat mantonegro té molta diversitat clonal, a més les nostres plantes són empeltades d'una vinya vella, encara que sigui una varietat negra no tots els ceps ni totes la anyades donen raïms negres, moltes vegades són rosats i fins i tot blancs, aquest va ser el cas d'aquesta anyada, un 80% del raïm no era negra.
Em va semblar en tast que el raïm era madur, així que a veremar. La sorpresa va ser el gran desequilibri entre grau alcohòlic i PH, grau alcohòlic probable molt baix, 1074 de densitat, escassos 10 graus d'alcohol probable i en canvi un PH de 3'7, una acidesa de 5'95 grams de tartàric per litre... o sigui que vam haver d'acidificar, vaig posar 2 grams de tartàric per litre però segurament en necessitaria més però no m'agrada intervenir tant. També vaig decidir no xaptalizar, hauria pogut afegir 17 grams de sucre per litre per fer augmentar 1 grau i quedar-me en 11 però a la fi vaig decidir no fer-ho.
Vinifiquem com un negre tot i que el raïm com he dit no era massa tinta. Tot capolat, res de raïm sencer ni rapa com si ens agrada fer amb la sirà. Vull veure què tal es comporta la varietat de la forma més neutra possible perquè aquest sigui el punt de partida en possibles vinificacions en anys posteriors. Fermentació espontània a l'endemà, jo crec que més del celler (portassa) que de la vinya, hi ha hagut 2 fermentacions anteriorment, des del 22 d'agost que vam començar amb el rosat està l'ambient carregat. ¡Jajaja! temperatura controlada tot el temps a 22ºC. Vam afegir 10 grams per hectolitre d'ascòrbic ja que és una varietat de caràcter oxidatiu.
Dia 1 d'octubre vam premsar ja que havia acabat la fermentació alcohòlica, les pells han estat amb el most / vi els dies que ha durat la fermentació alcohòlica, vaig decidir sulfitar per evitar que es produeixi la fermentació malolàctica, no m'interessa ja que suavitza la sensació àcida i anem curts d'acidesa. Un color molt bonic, amb capa molt baixa, color rosat viu i intens, molt mediterrani (callet, Gorgollassa, trepat, sumoll, garnatxa ...) en nas em va semblar poc expressiu tot i que ja veurem, poc alcohol i poca acidesa que és el que tenia el raïm, em va semblar un vi delicat i suau, pot tenir el seu moment, ja veurem ... ara a cuidar-que sembla delicat, molt de compte en els trasbalsos amb el contacte amb l'aire, anar afegint sulfits en cada moviment, que el fred el netegeu i després a embotellar, a veure què surt! la veritat és que estic il·lusionat encara que els paràmetres analítics no siguin molt favorables. ¡Jajajaja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada