Enlloc de amb sang i arena em quedo amb vi i terra, el vi és el vehicle entre les persones, el terrer i el cel; una beguda prodigiosa, gairebé sobrenatural, és moviment i amor, és l'infinit fet vida. No puc entendre com hi ha tanta formositat i gentilesa en el món del vi si només som gent de camp, som vagabunds que habitem i bevem vinyes, només els senyors i la natura són posseïdors de territori.
Barbadillo té més de 200 anys, i tu, quants en tens? Un lapse de temps on la casa ha nodrit i criat a un caramull ingent de nadius de blanques tavernes. Amor, no t'engatis, mira que t'avís per bé, la casa d'un taverner es pot convertir en la d'un saboner, qui no hi cau hi rellisca o es clava una vinosa pua a l'esperit.
“El vi ens ensenya que l’estat d’embriaguesa no és altra cosa que la forma superior de sobrietat, la vida il·luminada” (Béla Hamvas).
Vista: color ambre amb el rivet de coure, net i molt brillant.
Ofacte: en nas hi trobam inicialment aromes de iode i brisa marina, té un rerefons cítrics amb un toc dolcenc de caramel de toffee; en un altre pla hi trobam flaires de fruits secs, ametlla i nou, un xic d'albercoc sec, bolets crus i un delicat punt balsàmic final de resina de pi.
Gust: l'entrada en boca és molt fresca i elegant, amb un tacte sedós i fi, salí i cítric amb un punt amarg. És delicadament explosiu, et colpeja el paladar amb una suau esponja de glicerina, l'amarg al fons del paladar i el picant a la punta de la llengua, tot un conjunt d'emocions desbordades que troben el seu equilibri atrapades en una presó de dents i queixals.
