diumenge, 21 de setembre del 2025

VINIFICACIÓ VI NEGRE 2025

 Anyada 2025, marcada encara per la calabruixada de fa dos anys, seguim amb una baixada del productivitat, de ben segur que la sequera d'aquests darrers anys no ajuda a un equilibri de la planta per assegurar que tengui energia per dedicar al fruit.

Aquesta anyada també ha estat marcada per un atac de mildiu a la meitat del cicle vegetatiu, es va poder aturar a nivell d'afectació al raïm però sí que va afectar a la massa foliar dels ceps i a alguns brots de la rapa.

Degut a la salut del vinyòvol no es va fer ni rosat ni blanc, el raïm blanc se'l va emportar en Xavier Torres del Celler de Son Real; alguns singlons de premsal que vam deixar van anar a parar a aquest vi negre.

L'ensamblatge d'aquesta anyada és el següent (caixes de 10 kg aprox.): 1 callet, 1 fogoneu, 6 mantonegro, 5 de sirà i alguns singlons de premsal i monastrell.


Sirà

Premsal

Mantonegro

Fogoneu mallorquí
Callet
Fogoneu francès


Capolam i desrapam el raïm, llavors ho posam tot dins un depòsit d'acer inoxidable i analitzam, obtenim les següents dades numèriques: Densitat 1092, 12'6º graus d'alcohol probable, un PH de 3'82, acidesa de 5,1 grams expressats amb tartàric. Amb aquestes dades acidificam a raó d'1'5 grams d'àcid tartàric per litre.
També s'ha de dir que sulfitam a raó de 6 grams per hectòlitre. Ens surten 120 litres de most (pasta).
Com sempre, en Toni Llaneras va venir a fer tota aquesta part analítica.
Al cap d'unes hores sembram llevats.

La idea és esperar a que arrenqui la fermentació, enfonsar el capell tres cops al dia, desitjar que tengui una bona fermentació i en acabar premsar, sulfitar i posar en depòsit. Algunes tramelsades...



ALBERGÍNIES AMB SALSA DE VINAGRE D'ARRÒS

INGREDIENTS:
- 2 albergínies.
- Cibulet.
- 4 cullerades de vinagre d'arròs.
- 3 cullerades de salsa de soja.
- 2 cullerades de sucre (pot ser moreno).
- 1 culleradeta d'oli se sèsam.
- Gingebre ratllat.
- Pebre coent (opcional).

ELABORACIÓ:
- Rentar les albergínies i punxar-les.
- Coure les albergínies al vapor (20 minuts, 5 minuts a foc fort i 15 a foc baix).
- Retirar del foc i deixar refredar.
- Pelar-les i tallar en trinxes.
- Mesclar els ingredients de la salsa.
- Ajuntar les albergínies amb la salsa de vinagre d'arròs, un mínim de 6 hores.
- Finalment decorar amb el cibulet.




diumenge, 7 de setembre del 2025

MAR I MUNTANYA DE SÍPIA I PILOTES AMB ESPINACS I PATATA


INGREDIENTS:

- 1 ceba.

- 2 tomàtigues de ramellet.

- Sal i pebre bo.

- Espècies vàries.

- Pebre bord de tap de cortí.

- Vi ranci.

- Aigua.

- 1 sípia.

- 12 pilotes.

- 1 manat d'espinacs.


ELABORACIÓ: 

Feim les pilotes, cada casa té la seva recepta, les enfarinam i les fregim lleugerament; llavors les reservam.

Netejam i tallam els espinacs; els deixam degotar.

Pelam les patates i les deixam en remull.

Tot comença amb un sofrit, tot i que en Ferran Adrià és una divinitat, a nivell domèstic, un sofrit és una ceba i dues tomàtigues (de ramellet) i no 100 grams de ceba i 80 grams de tomàtiga. Salpebram, quan el sofrit és melós hi afegim les espècies i el pebre bord de tap de cortí, un raig de vi ranci; quan s'evapora l'alcohol hi afegim la sípia tallada a daus, quan la sípia ha amollat els seus sucs hi afegim aigua.

Quan l'aigua aixeca el bull hi afegim les pilotes i les patates esquinçades, rectificam de sal el brou.

Quan gairebé la patata és cuita hi afegim els espinacs. 





MAL BITXO MALVASIA 2023

Dalt Turó, Campos, doblers vells, llet i tàperes, vinya i marès, la roca mare, pedra arenisca trencada per sorruts talladors, rodones extretes que deixen escletxes d’ulls orientals, talls plujosos al pla vertical i multitud de capes freàtiques al pla horitzontal, tetris pedrenc, escultures monumentals colonitzades pel vinyet, pedreres antigues nafrades pel call vermell, òxid fèrric en vena, panxes roges, només les someres les tenen blanques, policultiu, agricultura i ramaderia, economia circular que cerca no posar tots els ous al mateix paner, vins que parlen d’un singular paisatge, làmines enganxades que parlen de la tradició i l’artesania.

Les cinc raons per beure vi segons Jacques Sirmond; l’arribada d’un amic, celebrem la companyia i l’amistat; la set del moment, calmem la set immediata; la set futura, previnguem la set que pugui venir; la bondat del vi, apreciem la qualitat i el sabor del vi; qualsevol altra raó, festejem la vida! “Que fora plogui en l’obscuritat per places i carrers no importa, hi ha un vi que ve a escalfar-nos amb una calor que encara demà sabrem què és” (Cesare Pavese). Què fàcil quan tu ens envoltes amb aquest cristall verd, quan més et necessitem més desapareixes, no ens sembla que ens vulguis seduir però ho fas, què t’han fet per ser així, la teva boca és pura temptació i no ens deixa mentir, no ens compliquis, no ens agrada que ningú ens exigeixi, sembla que et satisfà veure’ns aquí davant teu: som addictes al mateix; El vi forma part, juntament amb l'amor, de les delícies de la vida, "T'endolciré la cara, les orelles, la boca. I beuré de la teva mel, també, sota la teva llengua, entre la teva carn atapeïda i amagada. Espera'm. Ja venc." (Jaime Sabines).

Com en una peça de litografia, la pedra té màgia, la pedra parla, un mac pot ser una arma i també pot ser l’objecte que vehicula el diàleg filosofal entre un vinyòvol, un enòleg i un vi; la pedra et demana concentració, no hi pots lluitar, la pedra sempre et guanya, li has d’anar parlant suaument amb les mans, carícies esperant que el còdol respecti les arrels del cep que protegeix, l'atenció és la nostra llum i és la que intenta apagar el capitalisme, s’alimenta de la dispersió i aquesta ens allunya de la conversa amb la natura, “Com de desgraciats són aquells que no tenen paciència! Quina ferida s'ha curat en un instant?” (William Shakespeare). La bellesa expansiva del món rural en contraposició a la concentració urbana, dos ritmes diferents que intenten enfrontar, en el món del vi, van declaradament de la mà; per gaudir de vins autèntics a les grans ciutats fan falta vinyòvols viatgers que facin vins manufacturats, "Així doncs, si estàs massa cansat per parlar, seu al meu costat, perquè jo també parlo amb fluïdesa en silenci" (Robert Arnold).

Color groc molt pàl·lid amb rivet verdós, net i brillant.

En nas es mostra molt terpènic com correspon a la varietat malvasia, flaires florals explossives sobretot de lliris blancs, aquestes van acompanyades d'aromes de fruites blanques i grogues assaonades, melicotó, albercoc, pera ercolina i litxi en almívar; en un altre pla hi podem trobar talc i notes dolcenques de confit farcit d'ametlla.

Entrada fresca i alhora dolcenca, equilibri entre acidesa i sensació llépola, igualment harmònic pel que fa a la fluidesa i sensació glicèrica. Perfum en boca, persistent i envoltant, es concentra a la part alta del paladar però finalitza aquesta fase a la punta de la llengua mostrant una gran salinitat.






 



SA CUSSA ANTÒNIA 2024

Sa Cussa Antònia 2024, un vi de baixa intervenció en la vinificació i d'alt contingut humà en la concepció, col·laboració entre Esment y 4 kilos Vinícola; Esment, la força de la unió amb el propòsit d'una societat més justa i inclusiva; 4 Kilos Vinícola, els més grans contadors d'històries víniques de la nostra contrada.

Antònia era un nom comú a la terra pròxima, així s'anomena també una cussa que encara viu al nord de l'illa de Mallorca, o això diuen, no és una cussa qualsevol, mossega d'una forma molt salada i és descendent directe de na Laika, el primer ésser viu terrestre en orbitar la Terra a bord de l'Sputnik I, el primer satèl·lit artificial en forma d'aranya peluda metal·litzada.

Felanitx, terrer de genis, premsal i macabeu de Son Nadal, perdigons daurats enconats pel call vermell, el sòl fèrric rubescent que alleta els gotims que suquen aquest deliciós líquid espirituós; incorregible vi dissenyat per aquest irreductible celler, sense artifici ni pas per matèria fibrosa que clivella, coronat d'acer, la profunda puresa dels raïms mediterranis.

Color groc pàl·lid amb reflexos d'or blanc, net i molt brillant.

En nas aromes clares de fruites blanques, sobresurten els de pera llimonera i de poma de Sant Joan, herbes seques de garriga amb un fons de llevats, notes de terra blanca humida i pols de tocador.

En boca té una entrada molt fluïda, pareix d'inici fugisser però s'aguanta molt bé en boca, acidesa mediterrània molt correcte però sobretot destaca per la seva amplitud en forma d'una deliciosa i refrescant amargor.







RAORS I PEDAÇOS FREGITS


A la cultura balear, l'animal totèmic terrícola no exempt de ser matat ni menjat és el porc; l'aquàtic és el raor. Un el plaer efímer i l'altre el sustent; el raor de sorra blanca, aspecte exòtic de zebra marina disfressada, amb dents de depredador; el porc negre de soll pallosa, mamífer domèsticat per ser completament devorat, amb uns graciosos ganyells.
Ambdós animalons són ara propietat de l'art recreatiu, formen part d'una litúrgia social, símbols de la resistència d'una societat rural que s'obstina encara en no ser acorada per la indústria alimentària.
La recepta, unànime i canònica, tal com diu n'Andreu Manresa: "Els raors pocs i nus, fregits sense res"; també ens adverteix l'articulista culinari: "Si són massa frescos el seu cos sembla que es rebel·la a la pella; si són acabats d’agafar es dobleguen, es desescaten i no es couen bé".
El raor s'emporta la fama però el pedaç encén la flama del bon gust, l'arenisc peix endormiscat que es disfressa de cendre marina; és un peix valent, no és un peix que fugi, més aviat opta per la quietud.
La illenca és cuina de producte que evita el saborós aïllament, no es concep una porcella rostida sense patató ni un raor sense guarniment; en aquesta ocasió unes patatetes fregides amb oli d'oliva i una culleradeta ensaïmada.




diumenge, 31 d’agost del 2025

RESTAURANTS CAGLIARI I CERDENYA


RESTAURANTS

Del passeggero (Sant'Antioco)

Ristorante Antica Cagliari

ChiaroScuro

Old Friend Cagliari

Cucina.eat Cagliari

Da Mariano Al St. Remy


PLATS TRADICIONALS

Fregola con le arselle

Gnocchetti sardi alla campidanese

Linguini con botarga


PLATGES 

Villasimius

Notteri

Punta Molentis

Cala Brandinchi (Nord de l'illa)

La Pelosa (Nord de l'illa)

Poetto


LLOCS D'INTERÈS

Carloforte

Mercat de San Benedetto

Sant'Antioco

Celler Tenuta La Sabbiosa