RESTAURANT SANTI TAURA (LLOSETA)

Restaurant on gairebé tothom hi ha anat a parar de casualitat, nosaltres de la mà dels nostres amics Raul i Aina, el fet d'haver de reservar amb molta anterioritat fa que després moltes reserves s'hagin de reajustar i això dóna l'oportunitat a molta gent de descobrir aquest meravellós indret culinari a Lloseta. Meravellosa casualitat.
En Santi ha sabut, tant a l'antic restaurant com al nou, crear un ambient extraordinari on un se sent acollit i amb la confiança que dóna sentir-se ben rebut i sobretot ben atès.
Pel que fa a l'experiència culinària, cada vegada suposa un descobriment de nous sabors a la vegada que et transporta a temps passats recordant sabors oblidats en la memòria gustativa.
Cal destacar la tasca del Somelier, sempre encertant en les recomenacions i sobretot amb els maridatges depenent del menú setmanal. Vins de qualitat i econòmics i sobretot vertaderes sorpreses adequades a totes les butxaques.
En definitiva un racó perfecte on s'encarreguen de que cada menjada suposi una experiència vital significativa que t'endinsa i t'aboca cap a una espiral que t'enganxa i ets incapàs de sortir-ne ni tampoc vols fer-ho. Repeteixes segur.

MENU DEL DIA 05-09-2010

1R ENTRANT: crema de pastanaga amb mousse de formatge de cabra.
2N ENTRANT: arròs melós amb pop i verduretes.3R ENTRANT: granada d'albergínia amb tomàquet al natural i crema de patata.PLAT DE PEIX: Mussola amb ceba i crosta de pa torrat, patates laminades al forn i crema de pebre de piquillo.PLAT DE CARN: me rostit amb cus-cus de tomàquet sec.POSTRES: pastisset de figa amb gelat d'anís estrellat

RESTAURANT CELLER CAN ROCA (GIRONA)

En apropar-nos al Celler Can Roca tot adquireix una dimensió tridimensional, a cada un d'aquests vèrtex es situa un dels germans Roca. Cada un d'ells és un puntal d'aquesta empresa familiar convertida en un referent gastronòmic conegut i valorat arreu del món.
En Joan és el cuiner, en Josep el somelier i en Jordi s'encarrega de la part més dolça de la carta; cada un d'ells aporta la seva visió personal a cada parcel.la de responsabilitats conjuntant i conjugant unes sensions i sensibilitats que confereixen a aquest restaurant una sinèrgia de resultats sublims.
Al Celler Can Roca hi conviuen també tres línies de treball ben diferenciades i també tres línees de recerca culinària, la més lligada a la tradició, als paisatges de la memòria; la més intel.lectual, que ens apropa al món de les emocions, i la més acadèmica, que no renuncia a les tècniques culinàries clàssiques sinó que les evoluciona i en crea de noves que ajuden a despertar la memòria gustativa del comensal: sabors i aromes oblidats que el trasportaran a estats anímics i a vivències personals allunyades en l'espai i el temps.

RESTAURANT BÉNS D'AVALL (SÓLLER-DEIÀ)

Béns d'Avall integra totes les qualitats que esperem trobar en un lloc on acudim perquè ens ofereixin bon menjar i benestar, (si és possible) al mateix temps. Situat en un lloc de la costa nord de Mallorca anomenat Alconàsser pels invasors turcs de segles passats, Béns d'Avall està situat sobre un penya-segat, dalt d'una petita cala acollidora i plàcida, però salvatge. Es troba a pocs quilòmetres de Palma, entre Deià i Sóller, i la carretera d'accés transcorre per un dels llocs més bonics i subtils de Mallorca, la costa entre Valldemossa i Deià, zona on les postes de sol d'estiu són un espectacle superb, inoblidable, màgic ...

Per a la seva cuina s'utilitzen  els productes de la nostra comarca, productes frescos i de qualitat, per aconseguir una cuina transparent, saborosa i única. La seva proposta és clara: utilitzar molt pocs ingredients forans i voler ser gastronomia, cuina amb majúscules, de sabors i olors distingibles, nets i identificables.Un cuiner ha de narrar el seu entorn, els aliments que té a l'abast i que li arriben, per proximitat geogràfica, en condicions immillorables, molt al contrari que l'oferta industrial que malauradament envaeix les nostres botigues.No sospiren pel caviar iranià, ni pel gran foie-gras d'importació, ni tampoc pels productes mediocres de gran tradició internacional, tan de moda avui en dia. Es "conforment" amb els nostres, que són una veritable meravella.Donant preferència als productes d'aquí no només s'aconsegueix una cuina autèntica, també es col.labora a assegurar el futur de tota la gent que la fa possible: pagesos, pescadors, peixaters, ramaders, venedors ...

MALALTIES DE LA VINYA. BROTITIS

Ataca fonamentalment a raïms pròxims a la maduració. Els grans queden recoberts amb un miceli del fong, de color grisenc i s'assequen. Es propaga la malaltia per contacte. També ataca fongs sapròfits tipus Penicillium, que tenen un miceli verd blavós.Les condicions òptimes per al seu desenvolupament són 25 º C i 75% d'humitat.El fong botritis per infectar necessita ferides en el raïm. Aquestes ferides les poden produir plagues com l'arna del raïm, calamarsa o pluges molt fortes.El símptoma és una esborra (miceli del fong) molt abundant en el raïm de color gris fosc i es podreixen. Es va corrent pel raïm amb facilitat.El inòcul es conserva en les branques i s'activa amb 18 º C i força humitat.ControlLa lluita no és fàcil perquè és un fong intern.Indirectament controlant el Cuc del raïm.Benzimidazoles o específics per Botrytis com procimidona o Vinclozolina.En zones endèmiques (a la Península no són freqüents) es podria realitzar tractaments preventius a base de Benomilo, carbendazima, clortalonil, Vinclozolina, Folpet, etc.

Com que a nosaltres ens interessa fer el cultiu de la vinya de forma ecològica vam penjar un missatge al foro-enologia. Vam obtenir la resposta que per a tractar la brotitis de forma ecològica s'ha d'espolvorejar "sol de sílice" que absorbeix l'humitat,encara que a llocs on ataqui de forma molt forta no quedarà més remei que atacar-ho amb productes més contundents.

MALALTIES DE LA VINYA. OÏDI (CENDRADA)

El fong es desenvolupa sobre fulles, brots i fruits, apreciant-hi les típiques taques farinoses blanques. Els danys més importants són els causats als fruits.
Requereix alta humitat per infectar, però no aigua líquida. Primavera és ideal per a això. La esborra pot cobrir fulles, raïms o branques i provoca deformacions, deformació de fulles i badat de raïm.
L'inòcul arriba pel vent i penetra pels estomes de les fulles. Pot produir danys importants en grans petits (pèsol).
Control
En ser aquesta malaltia de desenvolupament extern, es pot combatre una vegada que apareix (el míldiu només pot prevenir).
En aquells llocs on la malaltia no sigui crònica, es pot esperar fins que vegem els primers símptomes i tractar amb sofre (en polvorització o empolvorament).
El producte més utilitzat és Sofre, l'històric preventiu i de control en les primeres fases de desenvolupament de la malaltia. És barat i a més frena els àcars.

No tractar amb Sofre amb temperatures superiors als 32 º C ja que es poden produir cremades en les fulles. Aplicar el sofre a primeres hores del matí o darreres de la tarda, per evitar cremades que poden donar-se amb temperatures altes.
Com a norma general, haurà de tenir en compte que el sofre es farà després del tractament amb Brou bordelès (sulfatat) i no abans, per evitar cremades. S'ha de fer en empolvorament.
Es poden utilitzar altres productes sistèmics com penconazol, fenarimol, triforina i molts més, o aplicar-los en zones endèmiques, on és previsible la presència del fong.

MALALTIES DE LA VINYA. MILDIU

Ataca sobretot a fulles.
A la primavera apareix la típica taca oliosa a l'anvers de la fulla, verda apagat groguenca i pel revers, coincidint amb ella, una esborra cotonosa. Les fulles acaben assecant-se.
A la tardor, en fulls envellides pot aparèixer símptomes de mosaic.
En raïms pot aparèixer esborra o miceli cotonós en grans petits i podridura seca en raïms més desenvolupats en algunes raïms (la pell s'arruga i es posa marró).
L'inòcul roman en fulles caigudes a la tardor i s'activa a la primavera. La malaltia es transmet per esquitxos de pluja i penetra pels estomes de les fulles.
Control
L'important és fer el tractament en l'època adequada. Compte amb els calendaris que poden fer totalment ineficaços els tractaments.
El fong necessita humitat i temperatura entre 15 i 25 º C per al seu desenvolupament, de manera que les pluges, boires o rosades seguits per dies calorosos són les condicions òptimes. Realitza tractaments quan les condicions climàtiques de l'any, sobretot en els moments més susceptibles a l'atac del fong, que són:
1 - Quan els raïms es fan visibles, tenint la majoria dels brots una longitud de 5 a 10 centímetres.
2 - Al començament de la floració.
3 - Quan els grans tenen la mida d'un pèsol (també ataca fruit).
L'inici de la brotació primaveral utilitzar tractament preventiu. Coure sol o amb Dictiocarbamatos. Es donen fins 6-8 tractaments contra míldiu, sobretot a la primavera.
Polvoritzacions preventives amb Caldo bordelès, oxiclorur de coure o dictiocarbamatos (capten, Zineb, mancozeb, etc.).
Es poden donar 3-4 tractaments preventius amb Coure quan hi hagi condicions favorables, també hi ha  d'altres productes:
- Penetrants: màxim 24 hores després de produir-se les condicions favorables, per exemple, la pluja. Cimoxanilo, clortalonil i altres.
- Sistèmics: entre les 24 i 72 de produir-se la pluja, màxim 72 hores (2 dies) després de produir les condicions ideals. Metalaxil, Fosetil-Al.

MALALTIES DE LA VINYA. CLOROSI FÈRRICA

 

CLOROSI FÈRRICA: La clorosi fèrrica és la falta de ferro a la planta, pot tenir diferents orígens: falta de ferro al terreny, falta de capacitat d'absorció o de transport de ferro per part de la planta, etc Tot seguit podem veure els tractaments més adients per paliar aquesta carència.

Aquesta mancança, molt freqüent en alguns vinyes, es manifesta per un engroguiment de les fulles durant la vegetació, excepte els nervis, que romanen verds.
   Per a la seva prevenció s'aconsella el següent:

   1 º DURANT LA PODA:

    En aquesta època, el tractament que es detalla a continuació, és un dels mitjans de lluita més eficaç contra la manca de ferro, controlant generalment bé la clorosi.
    Consisteix en el següent:

    * Podar els ceps afectades aviat, quan hagi caigut aproximadament el 50% de les fulles.

    * Pintar aquest mateix dia els talls de poda, sense mullar els rovells, amb la barreja, utilitzant un pinzell o brotxa:

    -Aigua: 1 litre

    -Sulfat ferrós: 300 a 400 grams.

    -Àcid cítric: 60 a 70 grams.

    Per obtenir la major eficàcia és necessari:

    * Podar i tractar quan hagin caigut aproximadament el 50% de les fulles.

    * És preferible fer-ho abans que després del 50% indicat.

    * Convé realitzar la poda definitiva (No una prepoda amb polzes llargs per retallar posteriorment).

    * Preparar la barreja dels productes immediatament abans d'aplicar-la.
 

   2 º DURANT LA VEGETACIÓ:

     En vegetació és recomanable polvoritzar amb algun Quelat o producte que tingui Ferro en la seva composició, donant un mínim de tres tractaments, a intervals de 7 dies.

     També pot utilitzar la barreja següent:

                   -Aigua: 100 litres

                   -Sulfat ferrós: 600 grams

                   -Àcid cítric: 60 grams

     Els tractaments han de suspendre durant el període de floració.

     També poden injectar Quelats a terra o afegir a l'aigua de reg.