La roda meravellosa, la panada, a cada casa una recepta, aquesta és la pasta de Ca Na Lluïssona.
RECEPTA DE LA PASTA:
- 1 kg de farina passada pel sedàs.
- 1 ou (blanc i vermell).
- 200 grams de saïm.
- 1 tasseta d'oli d'oliva.
- 450 ml d'aigua teba.
Deixar reposar una miqueta ja que fa un poc de moviment, llavors ja està a punt per fer les panades.
INGREDIENTS DEL FARCIMENT:
- 1 llom de bacallà dessalat.
- 1 manat de bledes.
- 1 manat d'espinacs.
- 1 manat de julivert.
- 6 grells.
- 1 grapada de xítxeros.
- 2 porros.
- 3 tomàtigues de ramellet ratllades.
- Sal, pebre bo i pebre bord dolç.
- Oli d'oliva verge.
ELABORACIÓ:
Primerament netejarem les bledes i els espinacs, tot d'una en estar ben netes i tallades hi afegim sal i ho deixam reposar una horeta dins un colador; passat aquest temps hauran perdut l'aigua, tot i així s'han de prémer bé.
Afegirem a les bledes i als espinacs la resta de verdures ben talladetes, el julivert, els grells, els porros i la tomàtiga de ramellet ratllada, ho trempam amb oli d'oliva verge, sal, pebre bo i pebre bord.
Per altra banda tenim el bacalla dessalat i tallat a daus, també ho trempam amb una mica d'oli, pebre bo i pebre bord.
Hem d'intentar tenir a punt la verdura quan la pasta hagi acabat de reposar. Llavors ja ens posam a fer les panades, posam un sostre de verdura, uns daus de bacallà bé al mig de la panada i acabam d'omplir la panada amb més verdura.
Anam fent les panades i posant damunt llaunes, llavors les enfornam a foc no massa fort fins que siguin ben rossetes.
Bon profit!
Ja cau la nit, el que no es recorda no ha passat, ja cau la nit i els moixos comencen a miolar, ara toca enlairar-se amb el condigne perfum d’una botella de vi, toca encendre-se com una gatosa, despullar-se tap a tap, estudiar l’alzina surera, mostrar les armes roentes i preparar-se per regalimar de fruïció, convertir-se en ostatges del delit i tacar de vi el morbós llençol de boira, tornar-se bojos com alegres ocellets, cal no ser tímids en la intimitat i transformar-se en rapinyadors quan s’apagui la llum, convertir-se en exòtiques gàrgoles, ara toca pecar, avui és un dia de sort. Ja cau la nit, ara toca triar l’obridor, el de dos temps? simple i eficient però et deixa el cor foradat, la dansa del descargolat; El d’ales? Cal estirar les cames com al balet fins que quedin obertes com les portes d’un Lamborghini; El de dues làmines? Suaus besades al coll que acaben amb una tendre endinsada fins al fons, delicat balanceig abans de l’explosió de plaer.
