PANADES DE BACALLÀ

La roda meravellosa, la panada, a cada casa una recepta, aquesta és la pasta de Ca Na Lluïssona.

RECEPTA DE LA PASTA:

- 1 kg de farina passada pel sedàs.

- 1 ou (blanc i vermell).

- 200 grams de saïm.

- 1 tasseta d'oli d'oliva.

- 450 ml d'aigua teba.

Deixar reposar una miqueta ja que fa un poc de moviment, llavors ja està a punt per fer les panades.

INGREDIENTS DEL FARCIMENT:

- 1 llom de bacallà dessalat.

- 1 manat de bledes.

- 1 manat d'espinacs.

- 1 manat de julivert.

- 6 grells.

- 1 grapada de xítxeros.

- 2 porros.

- 3 tomàtigues de ramellet ratllades.

- Sal, pebre bo i pebre bord dolç.

- Oli d'oliva verge.

ELABORACIÓ:

Primerament netejarem les bledes i els espinacs, tot d'una en estar ben netes i tallades hi afegim sal i ho deixam reposar una horeta dins un colador; passat aquest temps hauran perdut l'aigua, tot i així s'han de prémer bé.

Afegirem a les bledes i als espinacs la resta de verdures ben talladetes, el julivert, els grells, els porros i la tomàtiga de ramellet ratllada, ho trempam amb oli d'oliva verge, sal, pebre bo i pebre bord.

Per altra banda tenim el bacalla dessalat i tallat a daus, també ho trempam amb una mica d'oli, pebre bo i pebre bord.

Hem d'intentar tenir a punt la verdura quan la pasta hagi acabat de reposar. Llavors ja ens posam a fer les panades, posam un sostre de verdura, uns daus de bacallà bé al mig de la panada i acabam d'omplir la panada amb més verdura.

Anam fent les panades i posant damunt llaunes, llavors les enfornam a foc no massa fort fins que siguin ben rossetes.

Bon profit!

Ja cau la nit, el que no es recorda no ha passat, ja cau la nit i els moixos comencen a miolar, ara toca enlairar-se amb el condigne perfum d’una botella de vi, toca encendre-se com una gatosa, despullar-se tap a tap, estudiar l’alzina surera, mostrar les armes roentes i preparar-se per regalimar de fruïció, convertir-se en ostatges del delit i tacar de vi el morbós llençol de boira, tornar-se bojos com alegres ocellets, cal no ser tímids en la intimitat i transformar-se en rapinyadors quan s’apagui la llum, convertir-se en exòtiques gàrgoles, ara toca pecar, avui és un dia de sort. Ja cau la nit, ara toca triar l’obridor, el de dos temps? simple i eficient però et deixa el cor foradat, la dansa del descargolat; El d’ales? Cal estirar les cames com al balet fins que quedin obertes com les portes d’un Lamborghini; El de dues làmines? Suaus besades al coll que acaben amb una tendre endinsada fins al fons, delicat balanceig abans de l’explosió de plaer.

Esbrancant a Blai Bonet, conservar la nostra cultura no és sembrar vinya jove sinó aprendre a podar ceps vells caragolats. Un poble canvia quan als bars de plaça miren amb més bons ulls a prominents velocipedistes enfangats que a polsosos pagesos. L’aristocràcia camperola, vinyataires lliures de vinyes sotmeses, tot el que ve de la natura mai serà ben governat, la nova fauna, drons disfressats de rapinyaires de fils metàl·lics entrellaçats, qui cuida una vinya en harmonia, cultiva també la seva pròpia harmonia. Bipolaritat vestida de misteriosa arrogància i tintada d’humilitat, esposats infidels, ecosistemes de terra i asfalt, els nous mercats són dins una nau industrial casualment ornamentada, fanfarrons amb copes a la mà uniformats amb camisetes amb missatge: “Estic sembrant vinya vella”.   

Color groc palla amb reflexos color or blanc, net i brillant.

En nas dominen les notes torrades de la criança en bóta, aromes fumades i de pa torrat; després apareixen notes de fruites blanques, pera i poma, flors blanques d'arbres fruiters, notes herbàcies, fonoll i lleugers anisats.

Entrada potent, opulenta, greixosa, glicèrica, voluminós, estructurat, ampli i rodó, persistent, fresc encara que llaminer, delicioses notes amargues que refresquen el conjunt.

VIBOP

 

L’interès de Vibop edicions gira al voltant del vi, la cuina i el paisatge. Així mateix, de tot el que es vinculi amb les arts i els sentits.

https://vibop.cat/?fbclid=PAY2xjawJbw5lleHRuA2FlbQIxMQABps-902UpY6sNw5YV4mfDPGlksNRIXSCYYKtDcayk8vaU0a23gtcHJMKGCg_aem_WFApkES-7mBCOeY8g8W-Zg

CARISMA 2022

Un no pot triar alimentar-se però sí pot escollir com fer-ho. De constitució justa, la monarquia pagesa, l’aristocràcia ramadera, la politeia recol·lectora; de constitució corrupta, la tirania caçadora, l’oligarquia pesquera i el consum democràtic. El consum és la major mostra de democràcia, el doblers són per gastar, per generar riquesa, feina, propietat… i sobretot plaer. Davant el consum un ha d’actuar amb temprança, mesuradament; excepte amb el vi on un es decanta per l’acràcia i esdevé col·leccionista d’epigrames, la destrucció de tota autoritat restrictiva, deixa-ho tot o deixa el vi.

Qui ha viscut el present amb interès ha viscut tota l’eternitat, el món es mou de forma permanent dins la seva quietud, cada cop que obres un vi et recorda que ets mortal. Si no saps riure no obris cap botella de vi, la vida és massa curta com per només beure vins bons, el tir segur mata la curiositat. La vida no és un estat permanent de divina il·luminació però té instants de lluminoses picades d’ull, la de beure vins amb la mateixa elegància que la dels astronautes trepitjant la lluna; la senzillesa encesa. En temps de cites en línia, fogoses xarxes geosocials, còpules carnals; si a una trobada a l’hort del convent no hi ha vi arranca a córrer; si n’hi ha, apareixeran silvestres i honrades ganes de follar; si hi ha unes Zalto Zalto Denk'Art Universal, arròs i pètals de rosa, pa de noces.

Carisma, do de Déu, captivar de forma poderosa, Carles Ribes Masana i l'Alt Urgell, somnis que es projecten en la parentela, fenòmens atmosfèrics extrems, la societat dels vins d'alçada amb raïms propis d'altres latituds, els Pirineus com a eix vertebrador i no com a frontera, gotims més freds que el gel, vins d'esperit nevat que acaronen l'ànima, Montant i Sell, riesling i gewürztraminer, un camí poc lleuger.

Color groc pàl·lid amb el rivet d'or blanc, net i molt brillant.

En nas hi destaca la part de fruita, poma verda i melicotó blanc amb un toc cítric; té un rerefons terrós i de pedra de riu.

En boca és fluïd i fresc, de pas elegant i juganer, d'atractiva senzillesa, amb molt bona acidesa, envoltant i seductor.

 

4 KILOS 2022

Un pot triar impressionar, brufar insignes estampes, botelles vellutades de senyoriu, valerosa virtud de bèsties junyides al jou de l’ostentació, el poder apodera i els nus muden la por en coratge, el vi és el centre de tota passió. La cúpula superposada, rica en detalls vanidosos, vetllau per les aduladores companyies, tal com Rudy Kurniawan, atrevit falsificador de profecies; no sols el celler, el graner, la indumentària, el llinatge i els cabells aglutinats parlen de qui ets. Als humils només els queda somniar o enginyar-se, el demés no els pertany.

Un pot triar emocionar però no la nació d’on és natural, reaccionaris que escampen decàlegs de profitoses pràctiques, hàbit de texans i camisa de quadres, brillants llanternes en un món de vins sobradament estimulats, hipertròfia líquida que condueix a la desgana. Sols queda acarar al gall i la gallina, els ermitans coberts per vestimentes doloroses i les germanes d’Iesu Communio. Quan aprens a acaronar un vi salvatge, t’adones que el vi del que et vas enamorar ja no t’agrada; quina culpa té el raïm de convertir-se en vi i un d’estremir-se amb substàncies fluides de baixa intervenció.

4 Kilos, Felanitx i la seva aura, atmósfera immaterial que envolta certs habitants de la capital de Quíbia. Llorenç Mostel, un filòsof de bar, tenia tota una teoria per classificar la gent del món. Segons ell el territori de Quíbia és un lloc diferent de la resta del món. Els quíbers, habitants de Quíbia, també eren persones diferents de la resta d’habitants del món, de Mallorca també. Tots els altres rebien el nom d’húngaros. Encara hi havia una altra raça que eren els habel·lis, d’aquests n’hi havia per tot, dins i fora de Quíbia, serien els xuetes.

Color vermell cirera amb el river porpra, de capa mitjana-baixa, net i molt brillant.

En nas és expressiu i complexe, farcit de fruites vermelles, pruna maduixa i móra d'esbarzer, rerefons balsàmic i especiat, resina i pebre rosa, un toc vegetal i d'herbes aromàtiques silvestres, farigola i sàlvia.  

En boca té una entrada molt fresca, fi, elegant i sedós, polit però amb presència i permanència, bona acidesa i un punt amarg, seriós però juganer, pessigolles finals a la punta de la llengua.

CAJÓN DE SASTRE MALDITOS BASTARDOS 2019

 

Quan un beu sense necessitat i té la gola humida, s'adona que el número set és especial, la seva taula de multiplicar és la més difícil, el set és l'únic número que no produeix ni és produït, el set és poderós... quan el vi es converteix en un desig ardent per aquells que ens agrada, el vi afegeix sofisticació a un solemne banquet, ajuda a crear un ambient festiu, el vi és energètic... però aquests motius no són els meus, adoro el set perquè som un nan i m'enamora el vi perquè engata; pots jutjar el set per ser el culpable d'angèliques melodies, pots jutjar el vi per la qualitat del cep, pel color, pel gust... però la terminant realitat és que et posa cec.

Si un pensa en els set nanets de la Blancaneus, s'adona que no els pots dividir sense matar-los, si no ets un assassí, aquesta impossibilitat fa que els hagis de considerar com un equip, com un grup d'iguals indivisible format per elements diferents; això és el vi. Adorar la diversitat és una obligació, la rigorosa uniformitat de les fredes etiquetes és avorrida, com no abraçar varietat si ni Déu no va saber fer res igual, com el puput i el mussol, tots dos fan una tonada però el puput canta amb el sol i el mussol de vetllada; el vi et pot fer incórrer en les febres de l'alcoholisme i també pot ser la pòcima que ens fa invencibles.

Zamorà que de la vinya es va enamorar, Alvar de Dios, amb el seu caixonet, sempre ple d'ampolletes, amb el cap farcit de somnis fornits d'inventiva, multiplicitat de coordenades emborbollades, teixidor de teles líquides, trinxeter de tolls vínics encapsulats en el temps, un dels elegits, un d'aquells que senten la música a través d'una botella de vi i són capaços de descriure'n els seus aromes.

Color vermell cirera amb el rivet granat, net i molt brillant, de capa mitjana-baixa.

En nas sobresurt la fruita vermella, gerds, pruna japonsesa vermella, un punt dolcenc de caramel de cirera, un toc herbaci i florar, molsa i caranyer. rerefons balsàmic de resina.

En boca és fluïd, té una entrada suau i elegant però va creixent en boca fent-se cada cop més present, bona acidesa, deliciosa amargor i un sic picant a la punta de la llengua. 

CAN MAJORAL GORGOLLASSA 2022

Amb el sentiment de goig i alegria, es recrearan els vins beguts, obre els llavis i les boques publicaran alabances, només a través dels sentits es pot arribar a la plenitud, desig immoderat, una raó de ser, una raó per viure, la passió com a missió, la vocació com a professió, el gerro xinès es mou perpètuament en la seva quietud, el vi clavat als ulls amb intensitat, un cos desprèn espurnes, ardent memòria, nedar sap la flama a través de l'aigua freda, pols esdevé, més pols enamorada. "L'art de viure es troba més a prop de la lluita que al de la dansa, les coses del cos són com un riu i les coses de l'ànima com un somni de vapor" Marco Aurelio.

La deliciosa música oculta entre els ceps, vinya que brilla des del cor de la seva llum, siluetes balladores de pàmpol, terra humida, el vent que lluita i fa dansar les abelles al voltant dels raïms, només amb temps es domina el verger, bellesa fugissera, formigues errants, coexistència, les veus de la temptació, s'aixeca la brisa silenciosa, velles pedres per arrels noves, paratge entapissada, ocells imnotitzats, rústiques rialles, conjunció entre humans i natura, peus argilosos marquen el ritme de la cançó, menjar i beure, fems i mort, la lluna contempla una guerra d'estrelles, l'èxtasi de les plantes enfiladisses, el secret resta en estar immòbils i no obstant moure'ns.

Algaida, el bosc, terra de vegetació baixa, veremadors i figuereleres, foc de figuera, foc de quimera, hi haurà ciceres? Raïm blanc que ve del negre, estàs a l'ombra de la rossa? bru de grossos ulls, els lleugers i nostrats moviments d'una flor exòtica, vestit de seda morena que no cansa el paladar. Can Majoral és el brot de pi, símbol de vi novell, vinyòvols, artesans assentats, artistes enamorats de somnis envinats.

Color cirera madura amb reflexos violacis. 

Aroma agradable amb aparició de subtils aromes florals i empireumàtics (torrefactes), també de bona fruita, com la cirera. Presència d’aromes làctics (toffee). 

En boca, entrada suau, pas equilibrat (lleugerament àcid) i carnós amb tanins suaus i un bon postgust.

NIEPOORT DRINK ME NAT COOL VINHO BRANCO 2023

 

L'èlit del vi, capitalistes redomats, friccions poètiques, devenir rebel d'animals salvatges, passions incorregibles, el bon gust per col·leccionar etiquetes zoològiques, l'elegància de comptar el temps amb un rellotge Panerai, les interferències d'un Neroli Portofino de Tom Ford, calçats i vestits de glòria, la dolorosa agitació confusa d'exposar als hereus a triar entre beure o vendre.

Bevedors solitaris, davant una copa de bon vi pareix que el fracàs no existeix, a les dotze de la nit surten els fantasmes que no saben on han d'anar, estipulacions entre desabrigats, corrent cap a l'obscura agonia de l'univers sense por, sense enveja i sense maldat, sempre esperant la darrera tímbola exaltada; el duel final és a l'abast de la teva mà, es tallaran caps, plouran llampecs: només en pot quedar un.

Nieeport, el raïm mecànic, esperonats comerciants mai conformats a restar a ports arrecerats, compromesos i  rigorosos emissaris amb el convenciment de que un empat és una victòria, coneixedors de l'habilitat del vi que sense saber llegir ni escriure t'ensenya a fer esses, entusiastes de la ciència de l'humor, agitadors de l'ardent flamarada de la picardia, llevant un dic a la passió, resclosa que salva embarcacions dels desnivells dels rius vitivinícoles, intrèpids innovadors;  la casa atemporal amb un futur que acaba de començar.

Color groc amb el river verdós, net i molt brillant encara que es veu un xic tèrbol.  

En nas podem gaudir de notes afruitades com la pera limonera i cítriques d'aranja, rerefons de fruits secs com les nous de macadàmia, flaires de llevats i de rebosteria fina, crema anglesa.

A la boca té una entrada fresca, és equilibrat i seductor, amb una agradable acidesa, cremós, lleugerament efervescent i de perfil salí.

MOTOR CALLET 2022

 

El món del vi és inabarcable, mai podràs dir que ja saps Kung-fú; és com el futbol, són tant senzills que ens agrada complicar-los, al final només importa si has guanyat o si t'ha agradat, els bocamolls sempre opinen amb les pilotes. Si ets un ostentós, t'agraden els vins que beus perquè et penses que parlen de tu, consum pretenciós, objectes que et projecten, el vi nodreix als humils i alimenta l'ego dels estufats, pagesia o mort, cacics i lletraferits; ara és l'època dels publicistes d'un mateix.

Quina vibrant vida, la dels que cerquen descàrregues elèctriques sense fi, la dels que cerquen novelles dreceres transitades per una multitud d'ignorants, la tirania del fals interès, l'univers actual del vi és un llenguatge amb una gramàtica ambigua que es pot analitzar amb parelles de paraules discordants, extracció, mínima intervenció, convencional, natural, atlàntic, mediterrani... quina culpa té el raïm d'haver-se convertit en vi i la tecnologia de fortificar la devoció pel narcissisme.

4 Kilos, Felanitx i la seva aura, atmósfera immaterial que envolta certs habitants de la capital de Quíbia. Llorenç Mostel, un filòsof de bar, tenia tota una teoria per classificar la gent del món. Segons ell el territori de Quíbia és un lloc diferent de la resta del món. Els quíbers, habitants de Quíbia, també eren persones diferents de la resta d’habitants del món, de Mallorca també. Tots els altres rebien el nom d’húngaros. Encara hi havia una altra raça que eren els habel·lis, d’aquests n’hi havia per tot, dins i fora de Quíbia, serien els xuetes.

Color vermell cirera amb el rivet color porpra, de capa mitjana, net i brillant.

En nas és franc i un xic rústic, hi destaquen les notes de fruitetes vermelles grenyals, cirera, pruna de frare roig, magrana dolça i  confitura de magrana agra, pell de taronja sanguina un xic confitada, notes càrnies i terroses, un punt especiat de pebre rosa i rerefons de resina, bosc mediterrani, flors liles i flaires herbàcies característiques de la callet.

En boca té una entrada molt fresca i xispejant, un xic amarga el que ajuda a refrescar el conjunt, és un vi lleuger i delicat, polit i rodó, un xic picant al final, acabant fent pessigolles a la punta de la llengua mostrant certa salinitat calcària.

12 VOLTS 2022

 

Segons un mentor espiritual urbà, una persona està en forma fins que pot fer deu flexions de braços seguides, un avi rural pensa que és fins que un pot estellar un rabassot d'albercoquer tot sol; al meu món, els superherois es vesteixen de cotó i no d'elastà. Fins quan està en forma un vi? Això només ho saben els núvols, els mateixos que fan fruir la sang dels gira-sols, cal escoltar els sospirs dels moixos trists, només queda obrir la botella per saber si hi ha un nin meló o assistim a la malenconiosa mort del noi ostra; el temps és irredimible.

Sang, cel, em quedo a terra. Sang, sang, sang vol el senyor, beveu-ne tots, vi, aquesta és la meva sang, Déu de l'Univers, el cel i la Terra són plens de la teva glòria, aquest és el calze de la vella aliança a la meva sang, quantes vegades en begueu, feis-ho en memòria meva, beneït el qui ve al cel en nom teu; jo em quedo a terra. "La mort, alguna cosa així succeeix quan desapareix l'essència d'un vi o quan l'olor d'un perfum s'escapa a l'aire" Lucreci.

4 Kilos, Felanitx i la seva aura, atmósfera immaterial que envolta certs habitants de la capital de Quíbia. Llorenç Mostel, un filòsof de bar, tenia tota una teoria per classificar la gent del món. Segons ell el territori de Quíbia és un lloc diferent de la resta del món. Els quíbers, habitants de Quíbia, també eren persones diferents de la resta d’habitants del món, de Mallorca també. Tots els altres rebien el nom d’húngaros. Encara hi havia una altra raça que eren els habel·lis, d’aquests n’hi havia per tot, dins i fora de Quíbia, serien els xuetes.

Color vermell cirera amb el rivet porpra, net i molt brillant, de capa mitjana-alta.

En acostar-lo al nas, desperta amb aromes de móres i cireres madures, entrellaçats amb tocs d'orenga, a més d'un subtil toc torrat i balsàmic.

A la boca, es revela com un vi saborós i ben estructurat, oferint una complexitat que es desplega en capes de fruites vermelles madures. El seu pas pel paladar és fluid, culminant en un final llarg i harmoniós que convida a continuar gaudint.

RESTAURANTS A LONDRES

 

RESTAURANTS

THE DEVONSHIRE

https://www.devonshiresoho.co.uk/

BARS DE VINS

NOBLE ROT

https://noblerot.co.uk/

MESQUIDA MORA PREMSAL DE SON PORQUER 2020

Maleïts diccionaris, com al Quixot, només se'n salva un. La qualitat en un vi és el grau en què un conjunt de característiques inherents a un producte es correspon amb els requisits demandats pel client. Blasfèmia! Estandardització! Producte, cosa produïda de la que només interessa el preu; maleïts diners. Ser ric és no haver de mirar què val un vi abans de pitjar la tecla. El lèxic descriu una col·lecció de mots, el vi un estat d'ànim; la vàlua del líquid diví es mesura en base a la mútua alineació d'humor entre un vinyòvol i un bevedor.

Pot una cosa infinitament divina estar composada per dos contraris? Plaer i virtud, la virtud del guardià de vinyes, el plaer del tastador de vins, el plaer pot sobreviure a una existència notablement vil, la virtud no admet una mala vida. Treballar a una vinya, aïllament o llibertat? solitari dins un bocí de terra? Balls de tisores sota estels voladors? Tirant, a qualsevol part que tastis la mar, salada la trobaràs... qui glopeja vi sovint mai degusta dins una copa qualsevulla, només dins bells i agradables cristalls de bohèmia.

Petits artesans, d'escala humana, ofici manual dimensionat, pam per pam, xino-xano, un equip a prova de ferro, trossos de terra, trenclaclosques vitícola, enrajolat calcari, vinyes en forma de mosaic, garlanda de pàmpol, engranatge benefactor lluminós, curolles compartides... tot això i molt de caràcter, senyal inesborrable de la naturalesa essencial d'una figura humana, la brillantor d'una estrella, la rebel·lia d'una criatura entremaliada, divina transgressió.

Color groc ambre amb el rivet d'or blanc, net i brillant.

En nas és molt complex, hi dominen les notes de fruita molt madura, pera i poma al forn, caqui, nespra, gínjol i unes curioses notes de figa de moro; en un altre registre apareixen notes d'herbes mediterrànies de garriga i flors marcides, anís, camamilla, resina de pi, tot això amb un rerefons de pols terrosa.

En boca es mostra potent, explosiu i expressiu, amb caràcter i personalitat, madur encara que amb certa sensació fresca i àcida, voluminós, llarg, glicèric, tànnic i amb un final amarg que resulta deliciós.