MOST FESTIVAL

Most és un festival de cinema d'abast europeu que recull la millor producció audiovisual relacionada amb la cultura de la vinya, del vi i del cava, en la qual també es poden veure pel.lícules inèdites de grans autors.

http://www.mostfestival.cat/

CUISINE PARADISO

Tenda on-line d'estris de cuina, instruments, accessoris, eines i ArtArticles de cuina. Visitau aquesta pàgina i hi trobareu grans curiositats, motlles diabòlics, estris surrealistes...

http://www.cuisineparadiso.com/

CAÇADORS DE BOLETS (TV3)

Programa de TV3 dedicat als bolets i als cercadors dels mateixos, en aquest web podreu trobar informació sobre bolets, receptes amb bolets, mapes de boletaires, previsions...

http://www.tv3.cat/pprogrames/cdb/cdbSeccio.jsp

EL SILENCI DE LES VINYES. GISELA POU

Una història contemporània amb una gran força narrativa que ens trasllada al cor del Penedès, el bressol del cava. La relació de complicitat amb la terra, la passió pel conreu de la vinya, la feina al celler i la cava creen un món fascinant on els personatges saben molt més del que diuen. Amb un ritme trepidant, El silenci de les vinyes és la història d’una redempció, el retorn a l’essència dels propis orígens i la recuperació de la veritable identitat.

http://www.grup62.cat/ca/llibre/el-silenci-de-les-vinyes_14669.html

ÀNGEL NEGRE

Color vermell cirera. En nas trobam intensos aromes de fruits vermells, tocs de regalèssia especiats i torrats procedents de la fusta. En boca resulta equilibrat i amb cos mitjà, tannins suaus i dolços; aquests aporten estructura i complexitat al vi convertint-lo amb un vi sedós i fàcil de beure.

http://www.bodegasangel.com/

BRUBERRY MONTSANT

És la naturalitat en el vi. Vinyes velles. Mínima intervenció en els processos d’elaboració i criança en què només una petita part té un breu contacte amb fustes de segon i tercer any. Subtilesa i autenticitat. Notes de roses i fruits silvestres; herbes i terres humides. Textures de vellut i de setí. Gelatines de gerds i groselles. Pulcre i elegant, Bruberry tanca el cercle entre els vins d’abans i el futur del vi.

http://www.portaldelmontsant.com/ct/index.php

MARQUÉS DE CÁCERES

Vesteix de color rubí intens. Bouquet expressiu de petits fruits vermells remarcant un toc de notes especiades i sobretot avainillades. Ventall afruitat en boca, la seva estructura posa de relleu sabors intensos i tannins consistents.

http://www.marquesdecaceres.com/

TORRE DE BARREDA SIRÀ

Vista: Capa mitjana. Color bonic amb ribet cardenalici i lleugers reflexos blaus.
Nas: Aromes de cafè-moka. Nas ben estructurada i agradable. Notes de fruita del bosc. Amb fons de violetes i lleu tinta xinesa característica de la Syrah.
Boca: Vi envoltant, càlid en boca i ric en matisos.
http://www.bodegas-barreda.com/Bodegas_Barreda.html

RENE BARBIER - SELECCIÓ CABERNET SAUVIGNON 1998

Vi de color picota intens, amb tons violetes i certs tons granatosos. Aromes de fruites vermelles madures i de confitures; hi apareixen també notes especiades (pebre) juntament amb altres de torrades (cafè) i fumades. La vainilla també hi és present juntament amb expressions varietals de pebre verd.
En boca presenta una entrada potent, plena, amb una tanicitat estimulant que augura una evolució llarga i òptima en el temps. Postgust llarg amb notes finals minerals i de regalèssia negra.

http://www.renebarbier.es/

INFLUÈNCIA DE LA LLUNA EN LA VINYA I EL VI

Comprovarem que aquestes creences són sensiblement semblants amb els corresponents a l'arbrat fruiter. D'acord amb l'observat durant diversos anys de recollida de dades sobre la influència lunar, puc prometre que els dictàmens més coneguts i experimentats es refereixen en primer lloc als alls (es surten del sòl si els sembren en fase errònia) i del braç amb aquest, en puntuació semblant en el grup de populars, l'efecte que pateix un sarment de vinya podada en creixent: queda polvoritzat al cap de pocs mesos. En contrapartida, si aquesta operació es realitza en Lluna Vella, conservés el seu aspecte i frescor molt de temps després.Es recomana efectuar les tasques de la parcel · la en Lluna Vella. De tal manera queda la terra esmicolada, amb pocs terrossos i sobretot amb més capacitat de retenció hídrica.Pel que fa a l'obtenció de noves plantes, tant el peu com l'empelt es tallessin de la planta mare en Lluna Plena i preferiblement l'endemà passat d'haver fet el ple. Quan arriba el moment d'empeltar, el viticultor triarà idèntica fase. Això obeeix a dues raons bàsiques: 1a) Tal com anteriorment s'ha dit, els talls fets a Lluna Vella conserven la fusta. 2n) Aquesta fase és contrària al creixement, per tant frena el desenvolupament de les gemmes a favor de la bona unió de l'empelt.Arribat el moment de plantar la vinya en el nostre camp, es procurarà fer-ho en Quart Creixent, així tindrem més creixement. En aquest concepte cal una reconsideració de tipus teòric: ¿s'ha de fer el mateix en terrenys fèrtils de regadiu? La resposta és un no, ja que el més aconsellable per a aquest lloc determinat és la plantació en Menguante frenant així l'expansió vegetativa, amb el consegüent avenç en la producció. Però la realitat és una altra. En sòls de qualitat agronòmica com l'esmentat, el vi no estaria en relació qualitativa amb el terreny, és a dir, obtindríem un brou de poca graduació. A part del que s'ha dit, és obvi que aquestes parcel · les solen reservar-se per altres cultius més exigents.Un capítol d'indiscutible importància és la poda, que necessita encara de l'art i saber humà per moltes prepodadores o tisores pneumàtiques que suavitzin el treball. Com és de suposar, la influència del nostre satèl · lit juga també el seu paper. La norma general per a la vinya és podar en Menguante per obtenir sarments robustos i excel · lents raïms. En Creixent els sarments s'allarguen més però amb menys gruix de fusta i els raïms resultessin petites. L'especialització lunar suposa també determinades circumstàncies i la seva solució. Estudiem dues.1a En vinyes o parres velles, cada tres anys es podarà un en Quart Creixent a l'efecte que predomini més la vegetació de la collita, reposant així dins les seves possibilitats.2. ª Les plantades en terra de mala qualitat o que no creixen com seria d'esperar, cal podar any si i un altre no en Creixent per incrementar el seu vigor.Aprofito l'oportunitat que em brinda el tema de la poda en vinya, per assenyalar l'interès, que en certs casos posseeix el podar en una data determinada per a protegir els raïms de certs enemics: fer-ho el 2 de febrer.En línies anteriors s'esmentaven les parres velles. El saber popular, autèntica càtedra de coneixements i ignoràncies, molt encertadament no confia massa en l'aprofitament de la vinya entrada en anys, al contrari d'altres espècies que produeixen més si l'home que les planto és d'una altra generació: "oliveres del teu avi , figueres del teu pare i vinya de tu mateix ".Quant a la verema cal fer-la en Menguante, perquè el vi surti millor i duri més temps. De la mateixa manera, l'agricultor omplís les seves bótes i bótes per a consum domèstic en aquesta mateixa fase i pels mateixos motius.Els que vivim en zones rurals encara tenim ocasió de veure molt de tant en tant, algun golfes amb canyes i cordills on pengen uns saborosos i dolços raïms que proveiran les postres familiar durant l'hivern. Aquests fruits han recol · lectar-també en Menguante i si pot ser en dates amb poca humitat atmosfèrica, és a dir en "dia clar i eixut".Encara que clamin al cel les tècniques de la moderna enologia, es recomana no remoure o trafegar el vi en divendres, perquè es torna agre. Això que sembla una simplicitat de reglament aquesta subreptíciament en vigor. Podem parlar de cooperatives on no es creu en semblants devaneos, però que curiosament el vi reposa qual beneït al paradís durant les vint hores que formen el divendres sense subministrar un litre als socis. Cal afegir que en molts llocs es transvasament el vi o se li afegeix una mica de vinagre aquest precís dia per convertir-lo en l'agre i indispensable líquid per el guarniment d'amanides.Amb el degut respecte al bacteri Saccharomyces ellipsoideus, de professió seves fermentacions alcohòliques del most, el vi té una crescuda llista de trucs i solucions per millorar-lo. I com no, una altra llista de remeis suposadament infalibles per guarir o mitigar els efectes de empinar el colze sense massa mesura.La saviesa popular dóna una solució per evitar beure: quan ploren els sarments (una vegada podats els regalima la saba), es barregés aquest líquid amb vi o el que es tingui per costum beure. D'això es prengués un got cada dia i durant sis jornades. La persona que ho faci si estima per sempre l'alcohol.Si per desgràcia arriba un moment en que tenim "una mica de sang en l'alcohol de les venes", en primer lloc no faltés el company de farra que donarà consells tan inoportuns com ineficaços. Possiblement l'única cosa que alleugi al nostre heroi trasbalsat de begudes, sigui mastegar i ingerir vuit o nou grans de cafè.Lògicament l'ideal serà prendre unes copes i suspendre el transvasament seguida que s'observin els primers símptomes. En la pràctica el que es pretén és beure més que el company i dir que l'alcohol no l'afecta a un. Antigament es recomanava per poder empinar el colze sense patir les seves conseqüències els següents remeis:Menjar en dejú nueve ametlles amargues.Esprémer fulles de presseguer fins a formar una tasseta plena amb el seu suc. També es prengués en dejú.- Menjar un bon pessic de llavors de cols i absenta. El seu nom científic és Artemisia absinthium.- Un altre remei ens recorda les festes en temps dels romans: posar-se sobre el cap una corona de rams d'heura.- Als amants de les coses més complicades els servirà el següent: barrejar 100 grams do suc de col, més 100 grams de suc de magrana, més 50 grams de vinagre. Tot això es bull i es fa un xarop, que pot guardar durant força temps. Abans de beure es pren mig got i l'alcohol no causés efecte.- En alguns restaurants hi ha la lloable costum de servir un primer aperitiu abans del menjar. Cal recomanar als cambrers que tinguin el detall de servir un plat amb raves. Efectivament, qui prengui quatre o cinc raves abans de beure, tampoc patirà pels excessos d'alcohol.

Diccionari

MAS DONÍS BARRICA

Color cirera picota intens amb reflexos violeta. És un típic Garnatxa, amb tot el seu caràcter. Complexos aromes de fruits vermells, suaus aromes torrats de la bóta, ben integrats. Tanins suaus. Bona acidesa i llarg en boca.

http://www.cellercapcanes.com/ca

MAGNÒLIA. JEAN LEON.

Color vermell amb rivets blavosos. En nas destaquen les aromes a fruita vermella madura en harmonia amb les notes a torrats i especiats fruit de la seva lleugera criança en bóta. Al pas de boca destaca per la seva entrada suau i dolça. Gràcies als seus tanins suaus i rodons el seu desenvolupament és gras i hedonista. De postgust llarg i persistent

http://www.jeanleon.com/cat/index-cat.html

GALLINAS & FOCAS

Aquí teniu informació sobre el darrer vi de la bodega 4 kilos, és un vi elaborat en col.laboració amb amadip-esment, aquesta és una organització no lucrativa per a persones amb discapacitat intel.lectual de Mallorca.
Els alumnes d'aquesta organització van participar tan en l'elaboració del vi com en la decisió del nom que havia de rebre el mateix. Després d'una pluja d'idees intentant trobar un nom per a aquest vi, una de les alumnes va proposar el de gallines i foques; quan va donar la seva explicació va argumentar perquè les gallines són gracioses i les foques les aplaudeixen. Finalment el vi va ser batiat amb aquest màgic nom i a partir d'aquí es va començar a treballar amb la confecció de l'etiqueta.
Vos remetrem a alguns enllaços on pogueu trobar més informació relacionada amb el vi en qüestió i els seus creadors.

BODEGA 4 KILOS
http://www.4kilos.com/

ELABORANT GALLINAS & FOCAS
http://www.youtube.com/watch?v=xfEVKYBUW_I

QUIN NOM LI POSAM AL VI
http://www.youtube.com/watch?v=kIO6hHHNpL0

PIRULETES D'OREO

INGREDIENTS:
- Galletes OREO.
- Xocolata per fondre.
- Fideus de colors dolços.

PREPARACIÓ:
Es fon la xocolata fins a obtenir una textura adequada, líquida per impregnar les galletes però que solidifiqui amb rapidesa. Remullar les galletes dins la xocolata amb l'ajuda d'un pal de broqueta, posar-hi fideus de colors per decorar i finalment deixar sobre una safata. Finalment posam les piruletes dins la nevera perquè solidifiqui més ràpidament.

PASTÍS TATÍN

INGREDIENT:
- 1 massa de pasta brisa.
- 60 grams de mantequilla
- 100 grams de sucre.
- 750 grams de pomes.
- Canyela en pols.

PREPARACIÓ:
Pre-escalfar el forn a 200ºC. Pelar les pomes, treure'n el cor i fer-ne 4 trossos. En un perol, desfer la mantequilla a foc lent, i després incorporar-hi una capa fina de sucre i espolvorejar-ho amb la canyella. S'ha d'anar barrejant fins que es desfaci i comenci a daurar-se.
Es col.loquen els trossos de poma al fons del motlle, s'hi posa el sucre per sobre i s'enforna uns 10 minuts. A continuació, es posa la massa sobre les pomes, pressionant lleugerament i punxant amb la forqueta. S'ha de deixar coure entre uns 25-30 minuts més.

DRY MARTINI SÒLID

INGREDIENTS:
- 10 olives farcides.
- 100 ml de Martini blanc sec.
- Un raig de ginebra.
- 8 grams de fulls de gelatina neutra.

PREPARACIÓ:
Remullar la gelatina amb aigua freda. Escalfar el Martini i la ginebra a 25º C. Afegir de mica en mica la gelatina al cassó amb la beguda, tot remenant. Abocar la barreja a les glassoneres, on hi haurem posat abans una oliva a cada glassó. Deixar refredar a la nevera un mínim de 2 hores.

MOJITO DE PALO

INGREDIENTS:
- PALO (millor si pot ser RIPOLL).
- Sucre blanc.
- Herba-sana.
- 2 trocets de lima.
- Una mica de soda (xifon).
- Gel picat.

ELABORACIÓ:
1.- Picar els trocets de lima amb un morter. 2.- Afegir la sucre i mesclar amb la lima. 3.- Servir gel fins a la meitat del tassó. 4.- Afegir el licor de PALO. 5.- Posar-hi una cullerada de soda. 6.- Remoure bé la mescla. 7.- Per finalitzar, unes fulletes d'herba-sana i acabar de mesclar. 8.- Servir molt fred.

Aquí en teniu un video on ho veureu més clar.
http://www.youtube.com/watch?v=T5VHSvFbcss&noredirect=1

EN CLAU DE VI

Comença la tercera temporada del programa. En els nous episodis, continuem amb l'objectiu de mostrar-vos que qualsevol persona, amb un mínim d'interès, està capacitada per aprendre a distingir i a valorar les característiques essencials d'un bon vi.

http://www.tv3.cat/programa/219482733/tvcat

VENTA LA OSA

Color cirera molt cobert. Notes cremoses de cacau i fruits madurs, creuades amb altres records espaiats i una indubtable marca mineral; potent, saborós i llarg, amb tanins ben perfilats i una sensació global no mancada de frescor.

http://www.bodegamanoamano.com/ 

LES COUSINS MARC & ADRIÀ. L'INCONSCIENT 2008

VISUAL: Net, de color cirera intens amb la vora violàcia. Amb presència de llàgrima.
OLFACTIVA: Nas net i franc, de bona intensitat, on destaca una gran càrrega balsàmica, especiats, torrat, fruita madura i un record vegetal. En agitar és extremadament fresc, intens, amb molt bona expressió, aportacions de mineralitat i es potencia l'especiat, mantenint una bona presència de fruita i aquesta frescor balsàmica inicial.
GUSTATIVA: Atac potent, amb bona acidesa, càlid, potent en el pas per boca, saborós i rodó. Llarg, amb un final a torrat i de tanins dolços.



http://www.lescousins.es/

RECTORAL DE AMANDÍ

Vi elaborat amb raïm "Mencía" en el seu 100%, color cirera amb rivet violaci, té potent aroma a fruita madura amb un gran equilibri en boca, fruital, envellutat i una via retronasal molt intensa i persistent.

http://www.bodegasgallegas.com/