diumenge, 7 de setembre del 2025

MAR I MUNTANYA DE SÍPIA I PILOTES AMB ESPINACS I PATATA


INGREDIENTS:

- 1 ceba.

- 2 tomàtigues de ramellet.

- Sal i pebre bo.

- Espècies vàries.

- Pebre bord de tap de cortí.

- Vi ranci.

- Aigua.

- 1 sípia.

- 12 pilotes.

- 1 manat d'espinacs.


ELABORACIÓ: 

Feim les pilotes, cada casa té la seva recepta, les enfarinam i les fregim lleugerament; llavors les reservam.

Netejam i tallam els espinacs; els deixam degotar.

Pelam les patates i les deixam en remull.

Tot comença amb un sofrit, tot i que en Ferran Adrià és una divinitat, a nivell domèstic, un sofrit és una ceba i dues tomàtigues (de ramellet) i no 100 grams de ceba i 80 grams de tomàtiga. Salpebram, quan el sofrit és melós hi afegim les espècies i el pebre bord de tap de cortí, un raig de vi ranci; quan s'evapora l'alcohol hi afegim la sípia tallada a daus, quan la sípia ha amollat els seus sucs hi afegim aigua.

Quan l'aigua aixeca el bull hi afegim les pilotes i les patates esquinçades, rectificam de sal el brou.

Quan gairebé la patata és cuita hi afegim els espinacs. 





MAL BITXO MALVASIA 2023

Dalt Turó, Campos, doblers vells, llet i tàperes, vinya i marès, la roca mare, pedra arenisca trencada per sorruts talladors, rodones extretes que deixen escletxes d’ulls orientals, talls plujosos al pla vertical i multitud de capes freàtiques al pla horitzontal, tetris pedrenc, escultures monumentals colonitzades pel vinyet, pedreres antigues nafrades pel call vermell, òxid fèrric en vena, panxes roges, només les someres les tenen blanques, policultiu, agricultura i ramaderia, economia circular que cerca no posar tots els ous al mateix paner, vins que parlen d’un singular paisatge, làmines enganxades que parlen de la tradició i l’artesania.

Les cinc raons per beure vi segons Jacques Sirmond; l’arribada d’un amic, celebrem la companyia i l’amistat; la set del moment, calmem la set immediata; la set futura, previnguem la set que pugui venir; la bondat del vi, apreciem la qualitat i el sabor del vi; qualsevol altra raó, festejem la vida! “Que fora plogui en l’obscuritat per places i carrers no importa, hi ha un vi que ve a escalfar-nos amb una calor que encara demà sabrem què és” (Cesare Pavese). Què fàcil quan tu ens envoltes amb aquest cristall verd, quan més et necessitem més desapareixes, no ens sembla que ens vulguis seduir però ho fas, què t’han fet per ser així, la teva boca és pura temptació i no ens deixa mentir, no ens compliquis, no ens agrada que ningú ens exigeixi, sembla que et satisfà veure’ns aquí davant teu: som addictes al mateix; El vi forma part, juntament amb l'amor, de les delícies de la vida, "T'endolciré la cara, les orelles, la boca. I beuré de la teva mel, també, sota la teva llengua, entre la teva carn atapeïda i amagada. Espera'm. Ja venc." (Jaime Sabines).

Com en una peça de litografia, la pedra té màgia, la pedra parla, un mac pot ser una arma i també pot ser l’objecte que vehicula el diàleg filosofal entre un vinyòvol, un enòleg i un vi; la pedra et demana concentració, no hi pots lluitar, la pedra sempre et guanya, li has d’anar parlant suaument amb les mans, carícies esperant que el còdol respecti les arrels del cep que protegeix, l'atenció és la nostra llum i és la que intenta apagar el capitalisme, s’alimenta de la dispersió i aquesta ens allunya de la conversa amb la natura, “Com de desgraciats són aquells que no tenen paciència! Quina ferida s'ha curat en un instant?” (William Shakespeare). La bellesa expansiva del món rural en contraposició a la concentració urbana, dos ritmes diferents que intenten enfrontar, en el món del vi, van declaradament de la mà; per gaudir de vins autèntics a les grans ciutats fan falta vinyòvols viatgers que facin vins manufacturats, "Així doncs, si estàs massa cansat per parlar, seu al meu costat, perquè jo també parlo amb fluïdesa en silenci" (Robert Arnold).

Color groc molt pàl·lid amb rivet verdós, net i brillant.

En nas es mostra molt terpènic com correspon a la varietat malvasia, flaires florals explossives sobretot de lliris blancs, aquestes van acompanyades d'aromes de fruites blanques i grogues assaonades, melicotó, albercoc, pera ercolina i litxi en almívar; en un altre pla hi podem trobar talc i notes dolcenques de confit farcit d'ametlla.

Entrada fresca i alhora dolcenca, equilibri entre acidesa i sensació llépola, igualment harmònic pel que fa a la fluidesa i sensació glicèrica. Perfum en boca, persistent i envoltant, es concentra a la part alta del paladar però finalitza aquesta fase a la punta de la llengua mostrant una gran salinitat.






 



SA CUSSA ANTÒNIA 2024

Sa Cussa Antònia 2024, un vi de baixa intervenció en la vinificació i d'alt contingut humà en la concepció, col·laboració entre Esment y 4 kilos Vinícola; Esment, la força de la unió amb el propòsit d'una societat més justa i inclusiva; 4 Kilos Vinícola, els més grans contadors d'històries víniques de la nostra contrada.

Antònia era un nom comú a la terra pròxima, així s'anomena també una cussa que encara viu al nord de l'illa de Mallorca, o això diuen, no és una cussa qualsevol, mossega d'una forma molt salada i és descendent directe de na Laika, el primer ésser viu terrestre en orbitar la Terra a bord de l'Sputnik I, el primer satèl·lit artificial en forma d'aranya peluda metal·litzada.

Felanitx, terrer de genis, premsal i macabeu de Son Nadal, perdigons daurats enconats pel call vermell, el sòl fèrric rubescent que alleta els gotims que suquen aquest deliciós líquid espirituós; incorregible vi dissenyat per aquest irreductible celler, sense artifici ni pas per matèria fibrosa que clivella, coronat d'acer, la profunda puresa dels raïms mediterranis.

Color groc pàl·lid amb reflexos d'or blanc, net i molt brillant.

En nas aromes clares de fruites blanques, sobresurten els de pera llimonera i de poma de Sant Joan, herbes seques de garriga amb un fons de llevats, notes de terra blanca humida i pols de tocador.

En boca té una entrada molt fluïda, pareix d'inici fugisser però s'aguanta molt bé en boca, acidesa mediterrània molt correcte però sobretot destaca per la seva amplitud en forma d'una deliciosa i refrescant amargor.







RAORS I PEDAÇOS FREGITS


A la cultura balear, l'animal totèmic terrícola no exempt de ser matat ni menjat és el porc; l'aquàtic és el raor. Un el plaer efímer i l'altre el sustent; el raor de sorra blanca, aspecte exòtic de zebra marina disfressada, amb dents de depredador; el porc negre de soll pallosa, mamífer domèsticat per ser completament devorat, amb uns graciosos ganyells.
Ambdós animalons són ara propietat de l'art recreatiu, formen part d'una litúrgia social, símbols de la resistència d'una societat rural que s'obstina encara en no ser acorada per la indústria alimentària.
La recepta, unànime i canònica, tal com diu n'Andreu Manresa: "Els raors pocs i nus, fregits sense res"; també ens adverteix l'articulista culinari: "Si són massa frescos el seu cos sembla que es rebel·la a la pella; si són acabats d’agafar es dobleguen, es desescaten i no es couen bé".
El raor s'emporta la fama però el pedaç encén la flama del bon gust, l'arenisc peix endormiscat que es disfressa de cendre marina; és un peix valent, no és un peix que fugi, més aviat opta per la quietud.
La illenca és cuina de producte que evita el saborós aïllament, no es concep una porcella rostida sense patató ni un raor sense guarniment; en aquesta ocasió unes patatetes fregides amb oli d'oliva i una culleradeta ensaïmada.




diumenge, 31 d’agost del 2025

RESTAURANTS CAGLIARI I CERDENYA


RESTAURANTS

Del passeggero (Sant'Antioco)

Ristorante Antica Cagliari

ChiaroScuro

Old Friend Cagliari

Cucina.eat Cagliari

Da Mariano Al St. Remy


PLATS TRADICIONALS

Fregola con le arselle

Gnocchetti sardi alla campidanese

Linguini con botarga


PLATGES 

Villasimius

Notteri

Punta Molentis

Cala Brandinchi (Nord de l'illa)

La Pelosa (Nord de l'illa)

Poetto


LLOCS D'INTERÈS

Carloforte

Mercat de San Benedetto

Sant'Antioco

Celler Tenuta La Sabbiosa






dilluns, 14 de juliol del 2025

PASTÍS D'ALBERGÍNIA DE CA NA LLUÏSSONA


 INGREDIENTS (per 4 persones):
- 6 albergínies.
- 1 pot de tomàtiga en conserva casolana.
- 1 pot de tomàtiga frita.
- 1 quilogram de carn picada mesclada (bou i porc).
- 6 rodanxes de havarti.
- Espècies al gust.
- Sal.
- Pebre bo.
- Moraduix.
- Vi ranci.
- Farina.
- Oli d'oliva.
- Ceba.
- Llet.
PER A LA BEIXAMEL:
- Mantega.
- Llet.
- Farina.
- Nou moscada.
- Sal.

ELABORACIÓ:
Primer de tot cal tallar les albergínies a làmines llargues, les salpebram i les posam per sostres entre paper de cuina per eliminar l'amargor pròpia d'aquesta hortalissa. Les deixam reposar un temps així.
Per altra banda, començam amb la salsa. Sofregim ceba, en ser transparent hi afegim espècies vàries i un xic de vi ranci, llavors hi tiram el pot de tomàtiga en conserva casolana, ho salam una mica i ho deixam coure fins que es vagi desfent, arribat a aquest punt hi posam una mica de sucre per suavitzar l'acidesa de la tomàtiga; llavors hi mesclam la carn picada, salpebram un xic i deixam coure, quan la carn acabi d'amollar el seu suc hi afegim el pot de tomàtiga frita, rectificam de sal i hi aportam un poc de moraduix fresc o sec.
Una vegada feta la salsa ens posam a enfarinar les làmines d'albergínia i les fregim fins que quedin ben rosses.
Agafam una cassola hi anam fent capes d'albergínia i de salsa. S'ha de procurar que la darrera sigui d'albergínia. Afegim llet a la cassola fins que arribi a la darrera capa d'albergínia.
Tot seguit feim una salsa beixamel i l'abocam damunt la darrera capa d'albergínies.
Cobrim aquesta darrera capa de formatge tipus havarti i passam en enfornar; més o manco una horeta a foc mitjà. 
Finalment, procedim a gratinar el formatge.
Aquest pastís es pot menjar tant calent com fred.
Bon profit! 

dissabte, 28 de juny del 2025

SOCA-REL ESCURSAC 2024

 


De soca i arrel, la part més íntima i fonamental; soca (bastó, cep, rabassa) i arrel, amb tota la integritat, fins el més endins i encara més enllà... Estam segurs que el sòl no pot ser el sòtil? En Pep Rodríguez, un gall favat foraster amb raïms mallorquins com a senyera, vinyes de call vermell cobertes d'un mant de cabells rossos cuits pel sol mediterrani; més pagès que vinyòvol, manufactura lliure.

El cinturó del vi, entre 30 i 50 graus al nord i al sud, les canviants circumstàncies climàtiques empenyen fort, l'energia de conqueridor està dins l’esperit humà i el cep, compartim una capacitat d'adaptació inversemblant; encara que en alguns homínids moderns romangui abaltida. Tot i una incontrolable promiscuïtat vínica, la genètica mediterrània ens decanta cap als vins de llum, de maduresa i d’embat; els vins d'ombra, grenyals i gèlids són una persecució activa d’avistaments aliens. L'emocional calidesa mediterrània, la contundent acidesa transportadora, la gamma cromàtica intermèdia, el ventall màgic pintat d’oportunitats. El vi no entén de meridians, al vi només li importa estar a qualsevol recepta per provocar somnis eròtics; provi vostè de canviar l’aigua destil·lada per vi a la recepta de na Remei Varo i Uranga.

D’entre els fruits saborosos en destaquen els raïms immortals de Josep Carner, era una preuada costum a l’antigor tenir una vinya daurada, als bevedors il·luminava i als comentaristes de vi els adornava una alegra muntanya de talent monetari, la crítica de seda i fuet ha mort; avui dia, tot el pàmpol és blanc a la vinya del senyor, es regalen punts de sutura sense trau, l’anunci d’una defunció atomitzada. Enyorança de la verborrea gratuïta sense passar pel filtre d'una balança de danys, xarxes socials políticament correctes de persones devotes de la fama amb ganes de convertir-se en personatges, mimètica faràndula, remissió foragitada d’un fracàs anunciat. “Si vostè vol una garantia, compris una torradora” Andrés Rosler, cruspis la vida amb delit, gotim a gotim, botella a botella, no pensi en la vellesa ni en la mort, venen soles. 

Color vermell cirera amb el rivet color porpra, de capa baixa, net i brillant.
En nas hi podem sentir notes de fruites vermelles grenyals, móres i magrana, un punt especiat de pebre blanc, balsàmic amb subtil aroma de llorer, amb un rerefons vegetal i d'herbes aromàtiques com la sàlvia.
En boca és fresc i fluid, amb tannins sedosos i persistents, sembla lleuger però deixa empremta al paladar, un xic picant a la punta de la llengua, de caràcter deliciosament amarg, la frescor del mediterrani.