CARISMA 2022

Un no pot triar alimentar-se però sí pot escollir com fer-ho. De constitució justa, la monarquia pagesa, l’aristocràcia ramadera, la politeia recol·lectora; de constitució corrupta, la tirania caçadora, l’oligarquia pesquera i el consum democràtic. El consum és la major mostra de democràcia, el doblers són per gastar, per generar riquesa, feina, propietat… i sobretot plaer. Davant el consum un ha d’actuar amb temprança, mesuradament; excepte amb el vi on un es decanta per l’acràcia i esdevé col·leccionista d’epigrames, la destrucció de tota autoritat restrictiva, deixa-ho tot o deixa el vi.

Qui ha viscut el present amb interès ha viscut tota l’eternitat, el món es mou de forma permanent dins la seva quietud, cada cop que obres un vi et recorda que ets mortal. Si no saps riure no obris cap botella de vi, la vida és massa curta com per només beure vins bons, el tir segur mata la curiositat. La vida no és un estat permanent de divina il·luminació però té instants de lluminoses picades d’ull, la de beure vins amb la mateixa elegància que la dels astronautes trepitjant la lluna; la senzillesa encesa. En temps de cites en línia, fogoses xarxes geosocials, còpules carnals; si a una trobada a l’hort del convent no hi ha vi arranca a córrer; si n’hi ha, apareixeran silvestres i honrades ganes de follar; si hi ha unes Zalto Zalto Denk'Art Universal, arròs i pètals de rosa, pa de noces.

Carisma, do de Déu, captivar de forma poderosa, Carles Ribes Masana i l'Alt Urgell, somnis que es projecten en la parentela, fenòmens atmosfèrics extrems, la societat dels vins d'alçada amb raïms propis d'altres latituds, els Pirineus com a eix vertebrador i no com a frontera, gotims més freds que el gel, vins d'esperit nevat que acaronen l'ànima, Montant i Sell, riesling i gewürztraminer, un camí poc lleuger.

Color groc pàl·lid amb el rivet d'or blanc, net i molt brillant.

En nas hi destaca la part de fruita, poma verda i melicotó blanc amb un toc cítric; té un rerefons terrós i de pedra de riu.

En boca és fluïd i fresc, de pas elegant i juganer, d'atractiva senzillesa, amb molt bona acidesa, envoltant i seductor.

 

4 KILOS 2022

Un pot triar impressionar, brufar insignes estampes, botelles vellutades de senyoriu, valerosa virtud de bèsties junyides al jou de l’ostentació, el poder apodera i els nus muden la por en coratge, el vi és el centre de tota passió. La cúpula superposada, rica en detalls vanidosos, vetllau per les aduladores companyies, tal com Rudy Kurniawan, atrevit falsificador de profecies; no sols el celler, el graner, la indumentària, el llinatge i els cabells aglutinats parlen de qui ets. Als humils només els queda somniar o enginyar-se, el demés no els pertany.

Un pot triar emocionar però no la nació d’on és natural, reaccionaris que escampen decàlegs de profitoses pràctiques, hàbit de texans i camisa de quadres, brillants llanternes en un món de vins sobradament estimulats, hipertròfia líquida que condueix a la desgana. Sols queda acarar al gall i la gallina, els ermitans coberts per vestimentes doloroses i les germanes d’Iesu Communio. Quan aprens a acaronar un vi salvatge, t’adones que el vi del que et vas enamorar ja no t’agrada; quina culpa té el raïm de convertir-se en vi i un d’estremir-se amb substàncies fluides de baixa intervenció.

4 Kilos, Felanitx i la seva aura, atmósfera immaterial que envolta certs habitants de la capital de Quíbia. Llorenç Mostel, un filòsof de bar, tenia tota una teoria per classificar la gent del món. Segons ell el territori de Quíbia és un lloc diferent de la resta del món. Els quíbers, habitants de Quíbia, també eren persones diferents de la resta d’habitants del món, de Mallorca també. Tots els altres rebien el nom d’húngaros. Encara hi havia una altra raça que eren els habel·lis, d’aquests n’hi havia per tot, dins i fora de Quíbia, serien els xuetes.

Color vermell cirera amb el river porpra, de capa mitjana-baixa, net i molt brillant.

En nas és expressiu i complexe, farcit de fruites vermelles, pruna maduixa i móra d'esbarzer, rerefons balsàmic i especiat, resina i pebre rosa, un toc vegetal i d'herbes aromàtiques silvestres, farigola i sàlvia.  

En boca té una entrada molt fresca, fi, elegant i sedós, polit però amb presència i permanència, bona acidesa i un punt amarg, seriós però juganer, pessigolles finals a la punta de la llengua.

CAJÓN DE SASTRE MALDITOS BASTARDOS 2019

 

Quan un beu sense necessitat i té la gola humida, s'adona que el número set és especial, la seva taula de multiplicar és la més difícil, el set és l'únic número que no produeix ni és produït, el set és poderós... quan el vi es converteix en un desig ardent per aquells que ens agrada, el vi afegeix sofisticació a un solemne banquet, ajuda a crear un ambient festiu, el vi és energètic... però aquests motius no són els meus, adoro el set perquè som un nan i m'enamora el vi perquè engata; pots jutjar el set per ser el culpable d'angèliques melodies, pots jutjar el vi per la qualitat del cep, pel color, pel gust... però la terminant realitat és que et posa cec.

Si un pensa en els set nanets de la Blancaneus, s'adona que no els pots dividir sense matar-los, si no ets un assassí, aquesta impossibilitat fa que els hagis de considerar com un equip, com un grup d'iguals indivisible format per elements diferents; això és el vi. Adorar la diversitat és una obligació, la rigorosa uniformitat de les fredes etiquetes és avorrida, com no abraçar varietat si ni Déu no va saber fer res igual, com el puput i el mussol, tots dos fan una tonada però el puput canta amb el sol i el mussol de vetllada; el vi et pot fer incórrer en les febres de l'alcoholisme i també pot ser la pòcima que ens fa invencibles.

Zamorà que de la vinya es va enamorar, Alvar de Dios, amb el seu caixonet, sempre ple d'ampolletes, amb el cap farcit de somnis fornits d'inventiva, multiplicitat de coordenades emborbollades, teixidor de teles líquides, trinxeter de tolls vínics encapsulats en el temps, un dels elegits, un d'aquells que senten la música a través d'una botella de vi i són capaços de descriure'n els seus aromes.

Color vermell cirera amb el rivet granat, net i molt brillant, de capa mitjana-baixa.

En nas sobresurt la fruita vermella, gerds, pruna japonsesa vermella, un punt dolcenc de caramel de cirera, un toc herbaci i florar, molsa i caranyer. rerefons balsàmic de resina.

En boca és fluïd, té una entrada suau i elegant però va creixent en boca fent-se cada cop més present, bona acidesa, deliciosa amargor i un sic picant a la punta de la llengua. 

CAN MAJORAL GORGOLLASSA 2022

Amb el sentiment de goig i alegria, es recrearan els vins beguts, obre els llavis i les boques publicaran alabances, només a través dels sentits es pot arribar a la plenitud, desig immoderat, una raó de ser, una raó per viure, la passió com a missió, la vocació com a professió, el gerro xinès es mou perpètuament en la seva quietud, el vi clavat als ulls amb intensitat, un cos desprèn espurnes, ardent memòria, nedar sap la flama a través de l'aigua freda, pols esdevé, més pols enamorada. "L'art de viure es troba més a prop de la lluita que al de la dansa, les coses del cos són com un riu i les coses de l'ànima com un somni de vapor" Marco Aurelio.

La deliciosa música oculta entre els ceps, vinya que brilla des del cor de la seva llum, siluetes balladores de pàmpol, terra humida, el vent que lluita i fa dansar les abelles al voltant dels raïms, només amb temps es domina el verger, bellesa fugissera, formigues errants, coexistència, les veus de la temptació, s'aixeca la brisa silenciosa, velles pedres per arrels noves, paratge entapissada, ocells imnotitzats, rústiques rialles, conjunció entre humans i natura, peus argilosos marquen el ritme de la cançó, menjar i beure, fems i mort, la lluna contempla una guerra d'estrelles, l'èxtasi de les plantes enfiladisses, el secret resta en estar immòbils i no obstant moure'ns.

Algaida, el bosc, terra de vegetació baixa, veremadors i figuereleres, foc de figuera, foc de quimera, hi haurà ciceres? Raïm blanc que ve del negre, estàs a l'ombra de la rossa? bru de grossos ulls, els lleugers i nostrats moviments d'una flor exòtica, vestit de seda morena que no cansa el paladar. Can Majoral és el brot de pi, símbol de vi novell, vinyòvols, artesans assentats, artistes enamorats de somnis envinats.

Color cirera madura amb reflexos violacis. 

Aroma agradable amb aparició de subtils aromes florals i empireumàtics (torrefactes), també de bona fruita, com la cirera. Presència d’aromes làctics (toffee). 

En boca, entrada suau, pas equilibrat (lleugerament àcid) i carnós amb tanins suaus i un bon postgust.

NIEPOORT DRINK ME NAT COOL VINHO BRANCO 2023

 

L'èlit del vi, capitalistes redomats, friccions poètiques, devenir rebel d'animals salvatges, passions incorregibles, el bon gust per col·leccionar etiquetes zoològiques, l'elegància de comptar el temps amb un rellotge Panerai, les interferències d'un Neroli Portofino de Tom Ford, calçats i vestits de glòria, la dolorosa agitació confusa d'exposar als hereus a triar entre beure o vendre.

Bevedors solitaris, davant una copa de bon vi pareix que el fracàs no existeix, a les dotze de la nit surten els fantasmes que no saben on han d'anar, estipulacions entre desabrigats, corrent cap a l'obscura agonia de l'univers sense por, sense enveja i sense maldat, sempre esperant la darrera tímbola exaltada; el duel final és a l'abast de la teva mà, es tallaran caps, plouran llampecs: només en pot quedar un.

Nieeport, el raïm mecànic, esperonats comerciants mai conformats a restar a ports arrecerats, compromesos i  rigorosos emissaris amb el convenciment de que un empat és una victòria, coneixedors de l'habilitat del vi que sense saber llegir ni escriure t'ensenya a fer esses, entusiastes de la ciència de l'humor, agitadors de l'ardent flamarada de la picardia, llevant un dic a la passió, resclosa que salva embarcacions dels desnivells dels rius vitivinícoles, intrèpids innovadors;  la casa atemporal amb un futur que acaba de començar.

Color groc amb el river verdós, net i molt brillant encara que es veu un xic tèrbol.  

En nas podem gaudir de notes afruitades com la pera limonera i cítriques d'aranja, rerefons de fruits secs com les nous de macadàmia, flaires de llevats i de rebosteria fina, crema anglesa.

A la boca té una entrada fresca, és equilibrat i seductor, amb una agradable acidesa, cremós, lleugerament efervescent i de perfil salí.

MOTOR CALLET 2022

 

El món del vi és inabarcable, mai podràs dir que ja saps Kung-fú; és com el futbol, són tant senzills que ens agrada complicar-los, al final només importa si has guanyat o si t'ha agradat, els bocamolls sempre opinen amb les pilotes. Si ets un ostentós, t'agraden els vins que beus perquè et penses que parlen de tu, consum pretenciós, objectes que et projecten, el vi nodreix als humils i alimenta l'ego dels estufats, pagesia o mort, cacics i lletraferits; ara és l'època dels publicistes d'un mateix.

Quina vibrant vida, la dels que cerquen descàrregues elèctriques sense fi, la dels que cerquen novelles dreceres transitades per una multitud d'ignorants, la tirania del fals interès, l'univers actual del vi és un llenguatge amb una gramàtica ambigua que es pot analitzar amb parelles de paraules discordants, extracció, mínima intervenció, convencional, natural, atlàntic, mediterrani... quina culpa té el raïm d'haver-se convertit en vi i la tecnologia de fortificar la devoció pel narcissisme.

4 Kilos, Felanitx i la seva aura, atmósfera immaterial que envolta certs habitants de la capital de Quíbia. Llorenç Mostel, un filòsof de bar, tenia tota una teoria per classificar la gent del món. Segons ell el territori de Quíbia és un lloc diferent de la resta del món. Els quíbers, habitants de Quíbia, també eren persones diferents de la resta d’habitants del món, de Mallorca també. Tots els altres rebien el nom d’húngaros. Encara hi havia una altra raça que eren els habel·lis, d’aquests n’hi havia per tot, dins i fora de Quíbia, serien els xuetes.

Color vermell cirera amb el rivet color porpra, de capa mitjana, net i brillant.

En nas és franc i un xic rústic, hi destaquen les notes de fruitetes vermelles grenyals, cirera, pruna de frare roig, magrana dolça i  confitura de magrana agra, pell de taronja sanguina un xic confitada, notes càrnies i terroses, un punt especiat de pebre rosa i rerefons de resina, bosc mediterrani, flors liles i flaires herbàcies característiques de la callet.

En boca té una entrada molt fresca i xispejant, un xic amarga el que ajuda a refrescar el conjunt, és un vi lleuger i delicat, polit i rodó, un xic picant al final, acabant fent pessigolles a la punta de la llengua mostrant certa salinitat calcària.

12 VOLTS 2022

 

Segons un mentor espiritual urbà, una persona està en forma fins que pot fer deu flexions de braços seguides, un avi rural pensa que és fins que un pot estellar un rabassot d'albercoquer tot sol; al meu món, els superherois es vesteixen de cotó i no d'elastà. Fins quan està en forma un vi? Això només ho saben els núvols, els mateixos que fan fruir la sang dels gira-sols, cal escoltar els sospirs dels moixos trists, només queda obrir la botella per saber si hi ha un nin meló o assistim a la malenconiosa mort del noi ostra; el temps és irredimible.

Sang, cel, em quedo a terra. Sang, sang, sang vol el senyor, beveu-ne tots, vi, aquesta és la meva sang, Déu de l'Univers, el cel i la Terra són plens de la teva glòria, aquest és el calze de la vella aliança a la meva sang, quantes vegades en begueu, feis-ho en memòria meva, beneït el qui ve al cel en nom teu; jo em quedo a terra. "La mort, alguna cosa així succeeix quan desapareix l'essència d'un vi o quan l'olor d'un perfum s'escapa a l'aire" Lucreci.

4 Kilos, Felanitx i la seva aura, atmósfera immaterial que envolta certs habitants de la capital de Quíbia. Llorenç Mostel, un filòsof de bar, tenia tota una teoria per classificar la gent del món. Segons ell el territori de Quíbia és un lloc diferent de la resta del món. Els quíbers, habitants de Quíbia, també eren persones diferents de la resta d’habitants del món, de Mallorca també. Tots els altres rebien el nom d’húngaros. Encara hi havia una altra raça que eren els habel·lis, d’aquests n’hi havia per tot, dins i fora de Quíbia, serien els xuetes.

Color vermell cirera amb el rivet porpra, net i molt brillant, de capa mitjana-alta.

En acostar-lo al nas, desperta amb aromes de móres i cireres madures, entrellaçats amb tocs d'orenga, a més d'un subtil toc torrat i balsàmic.

A la boca, es revela com un vi saborós i ben estructurat, oferint una complexitat que es desplega en capes de fruites vermelles madures. El seu pas pel paladar és fluid, culminant en un final llarg i harmoniós que convida a continuar gaudint.