1) MESURES DE MASSA: L'aparell amb el qual es
pesaven els aliments, productes, etc. era la romana:
Aquí es pot apreciar diferents patrons de pesos:
La
unitat comuna a tots els països catalans era la lliura,
en general de 12 unces. El valor de la lliura era variable
segons els llocs.
Unça:
Antiga unitat de pes catalana igual a 1/12 de la lliura.
L'equivalència
exacta de la unça és de 33,33 grams.
Tres unces fan 100 grams.
Lliura:
Antiga unitat de pes catalana dividida en 12 unces.
L'equivalència
exacta de la lliura és de 400 grams
Arrova
o Rova: Unitat de pes equivalent a 26 lliures.
L'equivalència
exacta de l'arrova és de 10,400 quilograms.
L'arrova moderna equival a 10 kg .
Quintar
(català): Unitat de pes equivalent a 4 arroves.
L'equivalència
exacta de l'arrova és de 41,600 quilograms.
El quintar mètric equival a 100
quilograms.
Càrrega:
Unitat de pes equivalent a 12 arroves.
L'equivalència
exacta és de 124,800 kilograms.
2) MESURES DE VOLUM.
 |
| CÀNTIR |
XICRA - PETRICÓ - PORRÓ - CÀNTIR - ARMINYA
Les
mesures per a vi i llet depenien dels tipus de recipients emprats, que variaven
localment. De totes maneres cal remarcar que la mesura general emprada a
Catalunya era el porró, dividit en 4 petricons. Al Rosselló
s'utilitzava la botella, al País Valencià el càntir (que també
era utilitzat a les comarques occidentals de Catalunya) i a les illes el borratxel·lo.
Les
mesures per a oli, en general diferents de les de vi, eren també relacionades
amb diferents tipus de recipients, destinats a vendre-hi, guardar-hi o
transportar-hi l’oli.
La
mesura pròpia de Catalunya era la càrrega d’oli, mentre que a les
Illes i al País Valencià s'utilitzava la lliura d’oli, també dita
a Mallorca ròtol. A la zona de Tortosa s'utilitza lo cànter d'oli que
equival a 16 litres.
La lliura d'oli a les Illes tenia els següents valors i divisions:
1
lliura = 4 quartets = 12 unces = 1/9 de
quartà = 1/36 de mesura = 1/108 d'odre =
1/216 de somada
3)
MESURA D'ÀRIDS I GRA.
Per a mesurar grans s'utilitzaven recipients de fusta, a vegades reforçats amb
ferros. Aquestes mesures tenien una gran importància en la compra-venda de
grans, però també eren emprades per a d’altres productes com ara ametlles,
olives, sal, etc. També servien en el pagament de censos. Existien uns patrons
de metall i a diverses localitats hi havia mesures publiques de pedra. La
comprovació de la bondat de les mesures era feta periòdicament pel mostassà.
Les mesures per a grans podien ser rases o curulles, perquè fossin rases calia
passar-hi per la boca el pal anomenat«rasador», el qual eliminava la part de
gra sobrant, mentre que en les curulles no s'utilitzava el rasador
La mesura per a grans emprada d'una manera general a Catalunya era la quartera,
llevat de les comarques pirinenques, on s'utilitzava I‘aimina. A
les Illes, al País Valencià i també a Tortosa, s'utilitzava la barcella.
La
quartera equivalia a la cabuda del recipient del mateix nom.
Antigament aquest recipient era de fusta i constituït per un tros de tronc
buidat (per exemple, de pomera buidada i lligada), però després es feu amb
fusta (per exemple, de lledoner) i cèrcols de ferro, amb forma
troncocònica, amb la boca més estafeta que la base. Als costats d'aquest
recipient hi havia dues nanses de fusta.
L'aimina
és una mesura molt antiga que apareix en una gran quantitat de documents.
Ja era perfectament determinada abans del segle XV. Com a submúltiples hi
havia: la mesura, el sester, la cossa, la punyera, el
picotí, etc.
La
barcella era la mesura usada a les illes (on es dividia en 6 almuds
o 1/6 de quartera) i al País Valencià (on es dividia en 4 almuds,
o 16 quarterons, o 108 
mesuretes.
i equivalia a 1/2 faneca, o 1/4 de taleca, o 1/12 del cafís).
La barcella també era emprada a Tortosa, on era igual a 3 cutxols,
o 6 almuds, o 1/25 del cafís. Per a forment (blat), ordi,
avena, etc., el cafís és de 25 barcelles justes (rases). El
recipient tenia la forma d'un tronc de piràmide de base quadrada amb la boca
folrada de llauna de ferro i travessada per un diàmetre de ferro. A dos dels
costats contraris hi havia dues nanses. En general el diàmetre
de ferro de la boca era unit a la base per una altra barra de ferro i el perímetre
de la base s'acostumava a rematar amb una anella de ferro.
4) MESURES DE LONGITUD.
PAM - PEU - PAS - CANA
Les
mides catalanes poden classificar-se en diversos grups:
·
Mides antropològiques
· Mides amb patrons
· Mides itineràries
Aquestes
mides estaven basades en distàncies del cos humà, però posteriorment foren
normalitzades amb patrons, per evitar que una mateixa mida tingués diferents
valors.
Les
més importants són:
- El peu
-
El pas
-
La polzada
-
El cos
-
La braça
-
El dit
-
La colzada
-
El forc
Entre
les mides de patrons podem distingir:
- El destre1
- La cana2
- La vara3
*1:
el destre era la mida bàsica medieval pròpia de
Barcelona.
El
destre es dividia en 12 pams destres, cada pam destre se subdividia en 12 minuts
i a la vegada cada minut es dividia en 12 línies.
*2:
la cana era la mida pròpia de Catalunya, Catalunya Nord
i les Illes.
Les
seves divisions eren:
1
cana = 8 pams = 32 quarts
La
cana també equivalia a 2 passos o 6 peus.
La
cana s'emprava especialment en el comerç i en amidaments de terrenys, els quals
eren fets pel canador. Aquest portava un bastó, dit de la geometria, i unes
cordes o cadenes on existien senyals que indicaven els pams i les canes. La
majoria de les unitats de superfície s'acabaren expressant en canes i pams
quadrats (jornal, quartera, mujada, etc.).
La
cana es materialitzava per mitja d'un bastó de fusta, una canya o una cinta de
roba (anomenats també cana), i es dividia en mitja cana, pams i quarts de pam.
Sovint era corrent utilitzar la mitja cana per a reduir el patró.
*3:
la vara
La
vara era la mida pròpia del País Valencià i de la Catalunya
Occidental.
Es
dividia en 4 pams i equivalia a 3 peus.
La
vara valenciana fou creada per Jaume l el Conqueridor el 1238 a València,
i esdevingué la mida fonamental del País Valencià. El bastó de fusta, metall
o canya corresponent a una vara era dividit en pams i dits. A
les botigues de roba i merceria s'usava un regle de fusta de mitja
vara.
Les
mides itineràries més conegudes són la llegua, l'hora de camí i la milla
marina o nus.
La
llegua era una mida de valor variable. A Catalunya hi havia la llegua
antiga (4.320 canes de Barcelona) i la llegua jurídica, més
petita (2.700 canes de Barcelona), definides en funció de la cana de
Barcelona.
Al
País Valencià, la llegua era igual a 20.000 peus valencians. Modernament
és coneguda també la llegua marina, dita de «20 al Grau», que té un
valor basat en la longitud del meridià terrestre (1/20), i per tant és una
mida universal, comuna a tots els països.
L'hora
de camí era una mida itinerària igual a la distància que es podia caminar
en 1 hora. També es parlava de 1/2 hora de camí, 1/4 d'hora de camí etc.,
especialment per a indicar distancies entre poblacions o llocs. És una mida
variable que depèn de la marxa del terreny, etc. Els valors de l'hora de camí
oscil·len entre 3,5 i 5 km, segons els llocs.
La
milla marina és emprada en navegació i val 1/3 de la llegua marina actual,
o també 1.851,66 m. La milla era una mida itinerària coneguda força
antiga i és esmentada ja per Ramon Llull a l'Arbre de la Ciència. Per
tal de calcular la velocitat d'una embarcació, el mariner des de la barca en
marxa deixava surant sobre l'aigua una peça dita <> i anava amollant la carda que unia la corredora a la barca. Al
cap d'un cert temps, mesurat per exemple amb rellotge de sorra, recollia tota la
carda amollada i comptava quants nusos d'aquesta s'havien deixat anar. La
distancia entre dos nusos era dita nus, equivalent al tros de carda
amollada en 30 segons per una embarcació que navegui a 1 milla per hora.
En tot rigor caldria dir que 1 milla són 120 nusos.
5) MESURES DE SUPERFÍCIE.
FANECADA - DESTRE - HORT - CAFISSADA - QUARTÓ - QUARTERADA
La
quarterada és la principal unitat de mesura de superfície de la terra agrícola a Mallorca. La seva superfície és equivalent a 7.103 m² (71'031 àrees) i es divideix en quatre quartons, cada quartó es divideix en quatre horts, cada hort es correspon amb 25 destres i cada destre amb un quadrat de quatre costats de 21 pams lineals.
La quarterada va ser duita pel rei Jaume I i és la quantitat de terra quadrada que té quatre costats iguals de quaranta braces o 84,28 metres. Es diu que la braça
corresponia a la braçada del Rei. Així cada quartó té de costat 20
braces del Rei, que equivalien a 22 de la majoria de la gent.
A la pagesia mallorquina la unitat de mida longitudinal base era la cana, que equivalia a 1,564 metres, la qual equivalia a 8 pams, mentre que el pam té 4 quarts.
A molts llocs de l'estat espanyol la mesura de superfície de la terra és l'
hectàrea, aquesta equival a un quadrat de 100m de costat, per tant són 10.000 metres quadrats, en contraposició a la quarterada que són 7.103 metres quadrats.
Molta informació d'aquesta nota està extreta del següent enllaç:
http://usuarios.multimania.es/joanmiro/
http://www.xeix.org/IMG/pdf_Les_mesures_a_la_bibliografia.pdf
http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=Quartera
