En època de begudes de fraudulenta vigorositat, el vi està més mal vist que els xarops de cama-roges, el seu pecat és la indiscreció licorosa. L’aliment és l’entreteniment i la salut és la ingesta d’una ciència infusa pel capital, temps d’emblemes altament expressius: “Tot esforç té recompensa” i de viandes sobrenaturals. Simpatia pels corredors, esperits malignes pels bevedors, el que es vinculava abans amb els Déus ara s’enllaça amb el diable, el Bacus de Caravaggio està deliberadament pixelat, activistes amb el poder d’obrar destruint art. El crit de guerra és: Arribat! tots assolim el mateix fi i ni tan sols Plató tenia raó: ni la bondat té premi. “En la bondat es tanquen tots els gèneres de la saviesa” (Eurípides).
Si tu no vols, el teu metre quadrat no està en venda, un metre quadrat de vinya és bastant, vinyòvols trovadors: “Que la gent sàpiga, que tot això és meu, que ningú s’atreveixi a entrar sense el meu permís”. Sobre els nostres caps, el cel és nostre i el podem mirar sense demanar permís, sota els nostres peus, les arrels dels ceps, no les podem veure però alimenten els nostres esperits. Qui no ha escorxat mai un xai no pot pas assaborir-lo de la mateixa manera que qui sí ho ha fet, qui no ha trepitjat una catifa de raïms no pot pas assaborir el vi com qui sí ho ha fet, embrutar-se les mans de sang i vi t’acosta a la mare natura, la mateixa que et dona la vida i la te lleva… un metre quadrat de terra pròpia per ser enterrat junt als records.
Color vermell cirera amb el rivet porpra, de capa mitjana-baixa, net i molt brillant.
En nas és intens i expressiu, hi destaquen les notes de fruites vermelles com la fraula amb un punt de fruites de tardor com la magrana, notes florals d'anglesina i aromes vegetals acaben de configurar una seductora paleta aromàtica.
En boca té una entrada fresca i fluida, tanins polits i sedosos, xispejant i envoltant, amb una lleugera amargor que el fa refrescant i un punt picant a la punta de la llengua.
