De soca i arrel, la part més íntima i fonamental; soca (bastó, cep, rabassa) i arrel, amb tota la integritat, fins el més endins i encara més enllà... Estam segurs que el sòl no pot ser el sòtil? En Pep Rodríguez, un gall favat foraster amb raïms mallorquins com a senyera, vinyes de call vermell cobertes d'un mant de cabells rossos cuits pel sol mediterrani; més pagès que vinyòvol, manufactura lliure.
El cinturó del vi, entre 30 i 50 graus al nord i al sud, les canviants circumstàncies climàtiques empenyen fort, l'energia de conqueridor està dins l’esperit humà i el cep, compartim una capacitat d'adaptació inversemblant; encara que en alguns homínids moderns romangui abaltida. Tot i una incontrolable promiscuïtat vínica, la genètica mediterrània ens decanta cap als vins de llum, de maduresa i d’embat; els vins d'ombra, grenyals i gèlids són una persecució activa d’avistaments aliens. L'emocional calidesa mediterrània, la contundent acidesa transportadora, la gamma cromàtica intermèdia, el ventall màgic pintat d’oportunitats. El vi no entén de meridians, al vi només li importa estar a qualsevol recepta per provocar somnis eròtics; provi vostè de canviar l’aigua destil·lada per vi a la recepta de na Remei Varo i Uranga.
D’entre els fruits saborosos en destaquen els raïms immortals de Josep Carner, era una preuada costum a l’antigor tenir una vinya daurada, als bevedors il·luminava i als comentaristes de vi els adornava una alegra muntanya de talent monetari, la crítica de seda i fuet ha mort; avui dia, tot el pàmpol és blanc a la vinya del senyor, es regalen punts de sutura sense trau, l’anunci d’una defunció atomitzada. Enyorança de la verborrea gratuïta sense passar pel filtre d'una balança de danys, xarxes socials políticament correctes de persones devotes de la fama amb ganes de convertir-se en personatges, mimètica faràndula, remissió foragitada d’un fracàs anunciat. “Si vostè vol una garantia, compris una torradora” Andrés Rosler, cruspis la vida amb delit, gotim a gotim, botella a botella, no pensi en la vellesa ni en la mort, venen soles.
Color vermell cirera amb el rivet color porpra, de capa baixa, net i brillant.
En nas hi podem sentir notes de fruites vermelles grenyals, móres i magrana, un punt especiat de pebre blanc, balsàmic amb subtil aroma de llorer, amb un rerefons vegetal i d'herbes aromàtiques com la sàlvia.
En boca és fresc i fluid, amb tannins sedosos i persistents, sembla lleuger però deixa empremta al paladar, un xic picant a la punta de la llengua, de caràcter deliciosament amarg, la frescor del mediterrani.
