C de col·laboració, "Wim War", l'holandès volat, Armando Guerra, Juan Jurado, la mirada d'Alberto Orte i de Marcelo Retamal també orbiten l'enconament d'aquest vi que té la llengua vestida de flor, la flor cruel que s'ho menja tot com una mala bèstia, simpàtica alimanya.
Del "Pago de Mahína" transita la "listán" cap a un celler "Sanluqueño", "Albariza de Barajuela", "Vinos según CEDE"; taverna soterrada, clients que caminen tant torts com llebres enlluernades, criadors d'embriaguesa, cuidadors de criatures llibertines, desordre sorollós protegit pel control parental, fruites saboroses, desarmant la Pau dins una tendència hostilment assecant.
Herència pensada, vell experiment amagat dins una capsa de fusta veterana, substància fluïda comprensivament mutada a base de bastonades jovençals, gavatx farcit de tendre enamorament, energia brolladora capturada dins una presó envidriada, bellesa efímera, líquid platònic.
Color groc llimona amb el rivet d'or blanc, net i brillant.
En nas és mesurat però atractiu, delicat i elegant, aromes de fruites blanques i flor de tarongí, pols de tocador i talc amb un rerefons de fruits secs.
En boca és fresc i equilibrat, polit i lleuger però amb presència vellutada al paladar, fora arestes, harmònic, suavitat melòdica que aporta una experiència deliciosament saborosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada